La fotografia del patrimoni artístic de Catalunya i d’arreu d’Espanya té com a referent indiscutible Adolf Mas, visionari creador de l’Arxiu Mas, font de milers d’imatges produïdes a partir de la primera dècada del segle passat. La importància d’aquesta tasca ha ocultat altres facetes del fotògraf, com la de retratista o la de fotoperiodista.   

Nascut en una família de Solsona, Adolf fou el setè d’onze germans. Estudià Lletres i Dret i, com el seu pare, fou procurador fins que hi renuncià el 1887. No se’n sap el motiu ni tampoc quan s’instal·là a Barcelona. El 1890 es va casar amb Apolònia Castañeda i van tenir dos fills, Pelai (1891–1954) i Màrius (1896–1902).

Els seus primers passos en la fotografia són desdibuixats. El 1901 era director d’Hèlius, casa de material fotogràfic que tancà el 1905 per crear una nova empresa, Establissements Mass, al carrer Rosselló, 277, també residència familiar. L’empresa va tenir dues seus més a la ciutat fins que el 1914 es concentrà de nou al carrer Rosselló i es catalanitzà el nom com Estudi de Fotografia A. MAS, ja que fins llavors s’havia presentat en català, castellà, francès i anglès. Al tombant del XX el negoci marxava a tota màquina amb encàrrecs de l’estranger. L’estudi de fotografia es transformà en Arxiu Mas i es traslladà al carrer de la Freneria, 5.

Mas conreà la carrera de repòrter del 1900 al 1917 i en dos moments. Entre 1903 i 1910, etapa molt productiva, i de 1913 a 1917 quan la seva activitat en premsa minvà per l’especialització en fotografia d’art i patrimoni, l’edat i, a partir de 1913, la col·laboració intensa del seu fill Pelai.

Publicà en diferents mitjans com La Fotografia Práctica. Revista mensual ilustrada; Ilustración Artística; Ilustració Catalana i el seu suplement Feminal, El Gràfic, Los Deportes, La Senyera. Setmanari d’Informació Gràfica, La Jornada Deportiva i els diaris El Día Gráfico i La Veu de Catalunya, entre d’altres.

Una de les primeres col·laboracions fou l’encàrrec de Los Deportes de realitzar el seguiment de la segona assemblea i les festes de la Federació Gimnàstica espanyola a Barcelona, el resultat del qual es publicà entre setembre i desembre de 1900. Tot i la varietat de mitjans on col·laborà, per exemple el 1903 publicà un reportatge sobre la jura de bandera dels reclutes a Ilustración Artística, la seva relació més intensa fou amb Ilustració Catalana. Mas és signatura des del primer número de la nova etapa, iniciada el juny de 1903, fins al final del setmanari el 1917, quan la seva firma era molt esporàdica.

A Ilustració Catalana publicà imatges de notícies i també reportatges sobre Barcelona, com ara “La Gran vergonya” sobre la Setmana Tràgica (8/8/1909); la Reforma (15/3/1908); el Laboratori microbiològic (25/11/1906); el “Dinar de la Victòria” (26/11/1905), o el de la Casa de la Maternitat (6/12/1903). A més va fer reportatges arreu de Catalunya com les inundacions de Súria (1907), la competició de voiturettes de la I Copa Catalunya al Garraf (1908) o la producció de puntes a la Costa catalana (1906).

L’1 de desembre de 1936 Adolf Mas moria als 76 anys. Dies després, la Conselleria de Cultura de la Generalitat va intervenir l’arxiu per a preservar-lo. El seu fill Pelai, de campanya per Andalusia, tornà finalitzat el conflicte per dirigir-lo. El 1941 els prop de 106 mil negatius conservats van passar a formar part de l’Institut Amatller d’Art Hispànic.