P·U·B·L·I·C·A·C·I·O·N·S

ABC

A Espanya, el segle XX periodístic comença amb una fita que suposa la modernització de la premsa diària: la creació d’ABC. El dia 1 de juny de 1905 veia la llum després de diverses proves com a setmanari i quinzenal des de feia dos anys. L’ambiciós projecte de Torcuato Luca de Tena (1861-1929) volia aplicar la seva filosofia de preponderància de la imatge, que tan bon resultat li havia donat amb el setmanari Blanco y Negro (1891), a la premsa diària.

Ahora

El diari Ahora fou fundat per Luis Montiel Balazat, que el va dirigir juntament amb Manuel Chaves Nogales com a subdirector. L’experiència de Montiel, que havia llençat Estampa el 1928 va ser garantia d’èxit. Es va subtitular “Diario Gráfico” prova de la riquesa en il·lustracions.

Blanco y Negro

Revista fundada per Torcuato Luca de Tena (1861-1929), ha tingut al llarg de la seva història diverses etapes, la primera entre 1891 i 1939. Després d’un viatge per Alemanya on va descobrir la revista Fliegende Blätter, Luca de Tena va tenir la idea de llençar un setmanari gràfic de qualitat. El resultat fou Blanco y Negro, publicació que es basava més en il·lustrar i entretenir que no pas en informar. L’ús constant de la imatge, les col·laboracions literàries de qualitat i la introducció progressiva del reportatge el convertiren ben aviat en un mitjà de referència.

Crónica

El setmanari Crónica neix per fer la competència directa a Estampa, fundada per Antonio González Linares, corresponsal de La Esfera a París des del 1925. González Linares havia proposat la creació d’un magazine d’inspiració francesa a Prensa Gráfica S.A., però es va rebutjar el projecte. Un any més tard, davant l’èxit assolit per Estampa, l’empresa el cridà per llençar Crónica amb un tiratge de 200.000 exemplars.

Cu-Cut

Setmanari satíric barceloní, fundat el 1902, adscrit a la línia política de la Lliga Regionalista —li donà el nom el mateix Francesc Cambó—; combatia el centralisme, i el lerrouxisme en particular.

Diario de Barcelona

Un dels diaris de trajectòria més extensa arreu del periodisme occidental, va néixer el 1792 a Barcelona de la mà del tipògraf napolità Pere Pau Usson. Després de dos segles d’història en diferents etapes, i evidentment context, va desaparèixer definitivament el 1994.

El Día Gráfico

A partir de l’11 de juliol de 1913 el diari vespertí La Tribuna, propietat de l’empresari Joan Pich i Pon, anunciava periòdicament a tota pàgina un “acontecimiento periodístico”: el llançament d’un nou diari matinal a partir de la tardor, que finalment es digué El Día Gráfico, “una verdadera ilustración diaria (...) con la absoluta perfección alcanzada por el novísimo sistema “Rotogravure”, −el primer d’emprar-lo a Espanya.

Estampa

A finals de la dècada dels vint la revista Estampa, suposà la modernització del setmanari gràfic d’actualitat a Espanya, seguint el model que s'estava imposant a Europa. Aquest magazine d’informació general neix a partir d’un projecte del qui fou el primer director, Antonio González Linares, corresponsal des del 1925 a París de la revista La Esfera.

Feminal

Revista mensual en català apareguda a Barcelona com a suplement de La Ilustració Catalana. Dirigida per Carme Karr, s’allunya de les publicacions típiques del segle XIX de caire protector adreçades a dones per incidir en l’àmbit informatiu. Tot i que l’objectiu de la revista és arribar a “totes les dones”, en realitat, el seu públic fou la dona de la mitjana i alta burgesia i, en aquest grup, les que eren sensibles a un procés incipient de lluita feminista i sufragista.

Ilustració Catalana

La primera revista gràfica en català va nàixer com a “periódich desenal, artistich, literari i científic” de la mà de l’editor Carles Sampons que apostà pels escriptors i artistes més destacats per a fer una publicació similar a les que existien a la resta d’Europa. El 1882 Sampons va morir i se’n va fer càrrec com a director Francesc Matheu, moment en què va passar a ser una publicació quinzenal. Matheu va continuar amb l’esperit del fundador, mantenint col·laboracions literàries rellevants i tenint una cura especial per la qualitat en la reproducció dels gravats, aconseguint força reconeixement.

Pàgines