P·U·B·L·I·C·A·C·I·O·N·S

Imatges

Els inspiradors d’aquest setmanari gràfic foren l’escriptor Josep M. de Sagarra i el periodista Josep M. Planes, futur director de la publicació, que proposaren el projecte a l’editor i llibreter Antoni López Llausàs, propietari de l’impremta NAGSA. Imatges va néixer amb una intenció molt clara, omplir “una llacuna” en la premsa catalana.

L'Esquella de la Torratxa

L'Esquella de la Torratxa (1872-1939) va ser el gran setmanari humorístic republicà del primer terç del segle XX. Propietat de la família López i amb molt bona acollida entre les classes mitjanes, va tenir gran incidència política i influència popular, amb un tiratge que arribà als 35.000 exemplars.  Al llarg de quatre generacions, hi van col·laborar gairebé tots els caricaturistes i il·lustradors professionals, entre els que sobresortiren noms com Apel·les Mestres, Isidre Nonell, Josep Costa (Picarol), Feliu Elias (Apa), Jaume Passarell o Ricard Opisso.

La Campana de Gràcia

Setmanari satíric, republicà i anticlerical. Fou fundat per Innocenci López i Bernagosi el 8 de maig de 1870, i amb el títol, suggerit per Valentí Almirall, recordava els disturbis provocats per una lleva de minyons, dos mesos abans, a la vila de Gràcia, durant els quals la campana de la parròquia no cessà de tocar. Fou editat durant més de 64 anys (3 403 números, anomenats “batallades”).

La Esfera

Elegant, renovadora, peça de col·leccionista, el setmanari que marcà profundament el panorama de les revistes espanyoles del primer terç del segle XX amb els seus 889 números publicats, a més dels especials sobre esdeveniments concrets o els monogràfics dedicats a diferents ciutats d’Espanya. El dia 3 de gener de 1914 sortia al mercat La Esfera, luxosament editada en paper couché, iniciant un llarg camí fins a la seva desaparició per la crisi internacional el 17 de gener de 1931.

La Hormiga de Oro

El setmanari barceloní que durant mig segle representà el catolicisme i el carlisme fou fundant pel periodista i polític Luis M. Llauder. Propietari i director de El Correo Catalán, Llauder volia que la seva revista es diferenciés de les publicacions religioses existents per arribar a tot tipus de públic, per això es va postular com setmanari “ameno” i va sortir a preu assequible.

La Jornada Deportiva

Setmanari especialitzat en esport neix també amb una clara vocació gràfica, tal i com indica el seu subtítol “periódico ilustrado de crítica e información” i la fotografia a tota coberta que el caracteritzà al llarg de la seva història. És un dels mitjans esportius que marcà la tendència modernitzadora de la premsa a inicis de la dècada dels 20, tant pel que fa al contingut estilístic com a l’aspecte formal.

La Tribuna

Entre 1911 i 1919 La Tribuna esdevé el diari gràfic pioner de la premsa catalana. Des de la seva fundació el 1903, aquest diari liberal, de tendència a l'esquerra i vocació popular no es caracteritzà en absolut per cap aposta gràfica ja que no duia cap fotografia; només en algunes ocasions incloïa alguna il·lustració.

La Vanguardia

El degà de la premsa catalana no va agafar volada fins el 1888, quan deixà de banda la naturalesa de diari polític per esdevenir un diari informatiu. Això passava quan va entrar com a director Modesto Sánchez Ortiz, que en tretze anys el modernitzà donant cabuda a escriptors de talent, fent que d’una publicació de segona fila en sorgís una d’important. Sánchez Ortiz apostà per dinamitzar el diari contactant una sèrie d’artistes que il·lustraven amb gravats els esdeveniments més diversos.

Mundo Gráfico

Primera publicació de la nova societat Prensa Gráfica S.A., nascuda a causa de l’escissió de l’equip fundador de Nuevo Mundo, el setmanari gràfic Mundo Gráfico va aparèixer des del primer número amb prop de 100 imatges entre dibuixos i fotografies.

Nuevo Mundo

El gener del 1894 sortia al carrer un nou setmanari fundat per José del Perojo, que comptava amb una solvent experiència en el camp de la premsa; per això Nuevo Mundo fou des del principi la competència directa de Blanco y Negro (1891). Les il·lustracions eren bàsicament dibuixos dedicats a retrats de polítics i el primer any ja es va utilitzar ocasionalment el fotogravat.

Pàgines