Els inspiradors d’aquest setmanari gràfic foren l’escriptor Josep M. de Sagarra i el periodista Josep M. Planes, futur director de la publicació, que proposaren el projecte a l’editor i llibreter Antoni López Llausàs, propietari de l’impremta NAGSA. Imatges va néixer amb una intenció molt clara, omplir “una llacuna” en la premsa catalana, la del “setmanari d’actualitats, amb predomini de l’element gràfic, semblant al VU francès o a l’Estampa o la Crónica castellanes”, segons anunciava la publicitat elaborada per al seu llançament.

Tot i la clara reivindicació de la catalanitat demanava, però, que no és comprés per motius “patriòtics” sinó “pel seu valor, per la seva agilitat, per la seva modernitat”. Des del primer número va comptar, tal i com prometia en l’anunci, amb “els millors escriptors, els millors fotògrafs, els millors repòrters” d’una generació que modernitzà el panorama del periodisme barceloní des de finals dels anys 20 i en temps republicans, barrejant figures consagrades amb una colla de joves professionals.

Preu assequible, impressió en rotogravat i paper de qualitat eren els elements per dirigir-se a un públic de classe mitjana.

La trajectòria de la revista, però, fou efímera, 25 números, ni un any sencer d’existència. El limitat mercat publicitari català i la consolidació d’altres setmanaris gràfics d’àmbit estatal foren la base del fracàs d’un projecte que, malgrat la qualitat, no quallà. 

[Font: elaboració pròpia.]