A finals de la dècada dels vint la revista Estampa, suposà la modernització del setmanari gràfic d’actualitat a Espanya, seguint el model que s'estava imposant a Europa. Aquest magazine d’informació general neix a partir d’un projecte del qui fou el primer director, Antonio González Linares, corresponsal des del 1925 a París de la revista La Esfera.

Per tant, d’entrada, González Linares proposà a Prensa Gráfica S.A. la creació d’una nova publicació, clarament inspirada en la premsa francesa. L’empresa va rebutjar l’oferta i gràcies a l’enginyer de camins Luis Montiel, propietari d’uns tallers tipogràfics, Estampa va irrompre en el panorama periodístic espanyol amb èxit immediat.

Poc temps després Prensa Gráfica treia Crónica per fer-li la competència directa i González Linares s'hi va incorporar com a director, mentre que a Estampa se'n van fer càrrec Vicente Sánchez-Ocaña, que ja era el redactor en cap, juntament amb Luis Montiel.

El primer número ja posava les bases de la personalitat del setmanari: 48 pàgines de presència dominant de les il·lustracions davant el text. Impresa en rotogravat, −tècnica que en aquell moment ja es popularitzava a la premsa espanyola− disseny novedós i preu popular li van atorgar el favor del públic d’immediat. Així als dos mesos ja va arribar als 100.000 exemplars de tiratge; als tres mesos s’incrementava fins als 150.000 i posteriorment s’assolien els 200.000, xifres destinades només als diaris de més circulació. Econòmicament doncs el projecte es mantenia i creixia gràcies a una extensa presència de la publicitat, que ocupava sis pàgines.

Tot i que al principi s’apostà per donar importància als continguts literaris, durant el primer any ja s’optà per la informació general sense deixar de banda una sèrie de seccions fixes (humor, moda, viatges, tauromaquia o esports). Cal destacar també les seccions “Instantáneas” amb quinze fotografies escollides per la redacció o les “notas gráficas” d’actualitat de les províncies amb 50 imatges de diferent format. La característica principal d’Estampa fou la prioritat en l’ús de la fotografia, amb una mitjana d’un centenar per exemplar. La informació general sempre s’il·lustrà amb fotografies, mentre que a les pàgines literàries, humorístiques i infantils destaquen els dibuixos. Quan apareix el gener de 1928 ho va fer amb el subtítol “revista gráfica y literaria de la actualidad española y mundial”, per reduir-lo després a  “revista gráfica”, destacant així la voluntat visual de la revista.

Durant els anys de la República confirma el seu èxit i competeix durament amb Crónica amb continguts força similars, i també amb els altres setmanaris més veterans Blanco y Negro, Mundo Gráfico y Nuevo Mundo. Després del cop d’Estat militar de 1936 el personal de redacció, tallers i administració incautaren l’empresa i Estampa continuà publicant-se donant suport al Front Popular amb un clar predomini de l’ideari comunista a mesura que avança el conflicte, oferint informació dels fronts i de la rereguarda, sobretot la madrilenya. Les pàgines disminuïren progressivament per la manca de paper i l’agost de 1938  va desaparèixer definitivament. 

[Font:Elaboració propia iSánchez Vigil, Juan Miguel (2008): Revistas ilustradas en España. Del Romanticismo a la Guerra Civil. Gijón: Ediciones Trea.]