El setmanari Crónica neix per fer la competència directa a Estampa,  fundada per Antonio González Linares, corresponsal de La Esfera a París des del 1925. González Linares havia proposat la creació d’un magazine d’inspiració francesa a Prensa Gráfica S.A., però es va rebutjar el projecte. Un any més tard, davant l’èxit assolit per Estampa, l’empresa el cridà per llençar Crónica amb un tiratge de 200.000 exemplars.   

Crónica y Estampa suposen l’aplicació del model de magazine d’actualitat que s’havia imposat ja a Europa destacant per l’ampli ús de la fotografia de reportatge. La rivalitat entre les dues fou constant al llarg de la seva història, coincidint en l’ús d’una fotografia a tota coberta i en molts dels temes tractats. 

Crónica va tenir una acollida excel·lent des del principi, publicant-se els diumenges a un preu de 20 cèntims, deu menys que Estampa però també amb menys pàgines. Impresa en gravat al buit, començà amb 16 pàgines que s’ampliaren a 24 i posteriorment a 40. Pel que fa al contingut responia al clàssic concepte de magazine, incloent entrevistes, cròniques, reportatges i informació general, així com seccions d’espectacles, esports, moda o infantils. Com a element característic propi, a partir de 1931 publicà nus femenins. Destacà  per l’abundància del material fotogràfic i la presència de la publicitat i es diferencià de la seva competència directa pel caràcter més liberal, republicà i popular que Estampa, de caire més moderat i conservador. 

Durant la guerra continuà oferint informacions del front i la rereguarda, sempre fidel a la ideologia republicana. Les pàgines disminuïren fins a 8 a causa de la carestia de paper, fins a desaparèixer el 1938.

[Font: Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España]