Revista fundada per Torcuato Luca de Tena (1861-1929), ha tingut al llarg de la seva història diverses etapes, la primera entre 1891 i 1939. Després d’un viatge per Alemanya on va descobrir la revista Fliegende Blätter, Luca de Tena va tenir la idea de llençar un setmanari gràfic de qualitat. El resultat fou Blanco y Negro, publicació que es basava més en il·lustrar i entretenir que no pas en informar. L’ús constant de la imatge, les col·laboracions literàries de qualitat i la introducció progressiva del reportatge el convertiren ben aviat en un mitjà de referència. Sempre apostant per la novetat, Blanco y Negro fou la primera revista espanyola en emprar el color (1895), el paper couché i els avenços en impressió d’imatge com el fotogravat o el gravat al buit. El 15 de maig de 1912 va publicar la primera fotografia a color de la premsa espanyola.

El 1910 comptava amb 36 pàgines augmentant fins a 224 durant els anys de la República (1934) tot i que aquesta progressió no és proporcional pel que fa a l’ús de la fotografia ja que es pot comprovar que, per exemple, l’abril de 1912 es reproduïen 57 fotos en 36 pàgines, el novembre de 1925 un centenar en 118 i, l’abril de 1934 aproximadament el mateix nombre en 224 pàgines. Dinàmica, àgil, en un format més petit i manejable que l’habitual i a preu popular (15 cèntims) es va convertir des de finals del XIX i al llarg de la primera dècada del XX en el setmanari gràfic més important, juntament amb Nuevo Mundo, amb qui va mantenir una aferrissada competència. L’èxit de la revista inspirà el seu fundador per plantejar la mateixa filosofia en un diari, el futur ABC (1905). 

 [Font: Sánchez Aranda, J.J. i Carlos Barrera (1992): Historia del Periodismo Español. Pamplona: Ediciones de la Universidad de Navarra i Sánchez Vigil, Juan Miguel (2008): Revistas ilustradas en España. Del Romanticismo a la Guerra Civil. Gijón: Ediciones Trea]