Més de tres dècades càmera en mà i dirigint meticulosament una de les empreses més sòlides de la fotografia catalana, Josep Brangulí és una figura fonamental per entendre els inicis i l’evolució de la professió de repòrter gràfic, què significava ser corresponsal i com fer que una empresa familiar funcionés també com agència, per a la qual van servir imatges la majoria de professionals del fotoperiodisme barceloní. Lluitador pels drets laborals i el reconeixement de la signatura fou també fundador de les primeres associacions professionals. 

Les  primeres fotografies localitzades amb la signatura Brangulí daten del 1902 a la revista satírica Cu-Cut!, el mateix any en què debuta com a corresponsal del diari degà Diario de Barcelona, on publicà fins a 1923. Poc a poc ampliava col·laboracions, fins que la seva carrera féu un salt durant la Setmana Tràgica de 1909, començant a publicar a l’estranger i fent àlbums de postals de les imatges obtingudes pels carrers. El negoci anava bé i va poder fitxar un ajudant, tenir sa germana Dolores al laboratori i comprar una escala pròpia.

L’inici de la dècada dels deu, a més de les col·laboracions a La Vanguardia li suposà un nou repte professional, convertint-se en el fotògraf de La Caixa i de l’empresa Construcciones y Pavimentos S.A., responsable de la majoria d’obres de Barcelona. Aquest tipus de fotografies per a empresa l’amplià a organismes institucionals vinculats a la diputació o l’ajuntament al llarg de tota la seva trajectòria. L’any 1911 el diari La Tribuna fa un canvi radical i es converteix en el primer rotatiu gràfic de la ciutat. Des del principi i durant el primer any d’aquesta aposta, Brangulí hi consta com a fotògraf en exclusiva per a Barcelona.

Consolidat en l’ofici i amb una empresa estable, a partir de 1914 esdevé referent professional en obtenir la corresponsalia de la prestigiosa Prensa Española S.A., empresa editoria d’ABC i Blanco y Negro, amb unes condicions laborals favorables i que li garantien ingressos constants. A més de les fotografies per a informacions, l’empresa oferia l’oportunitat als treballadors de gestionar publicitat o foto-notícies de pagament a canvi d’una comissió.

En 1921, fou un dels fundadors de l'Agrupació de Reporters Gràfics de Barcelona, els estatuts de la qual es van signar a casa seva. Els feliços anys vint són la dècada d’activitat més intensa de l’empresa Brangulí, tant pel que fa a encàrrecs institucionals com a la premsa. L’ingent volum de feina provocà que comencés a funcionar com si es tractés d’una agència, comprant  imatges a altres companys de professió, per exemple Josep Badosa, Ramon Claret o Manuel Mateo. La detallada documentació de l’empresa dóna compte de quins dies, sobre quines temàtiques i quin fotògraf les realitzà. A l’hora de publicar-les, però, sempre anaren signades Brangulí. 

Concebuda com empresa familiar, a partir de 1928 el patriarca decideix que ha arribat el moment d’incorporar el primogènit Joaquim, que creixerà professionalment durant els anys de la II República, moment en què la família se centra més en els diaris que en les revistes i segueix amb els encàrrecs institucionals. Amb l’esclat de la guerra civil Josep Brangulí cobrirà la rereguarda barcelonina, baixarà la seva activitat professional i introduirà el seu fill Xavier en la fotografia de premsa. Com altres repòrters gràfics, col·laborà amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat.

Finalitzat el conflicte, lliurà la part corresponent del seu arxiu dels anys 1936-1939 al Servicio Nacional de Propaganda com la resta de fotògrafs, s'afilià a Falange i obtingué immediatament l’ingrés al Registro Oficial de Prensa. Continuà tenint la titularitat de la  corresponsalia d’ABC i va poder seguir treballant tranquil·lament per a altres diaris i publicacions barcelonines fins a la mort.