A Espanya, el segle XX periodístic comença amb una fita que suposa la modernització de la premsa diària: la creació d’ABC. El dia 1 de juny de 1905 veia la llum després de diverses proves com a setmanari i quinzenal des de feia dos anys. L’ambiciós projecte de Torcuato Luca de Tena (1861-1929) volia aplicar la seva filosofia de preponderància de la imatge, que tan bon resultat li havia donat amb el setmanari Blanco y Negro (1891), a la premsa diària. Concebut com una publicació popular, destacava per tres aspectes: el mencionat ús modern de la imatge, que també inclou l’aposta pels avenços tècnics, per exemple des de 1915 introduint el gravat al buit; la mida reduïda i l’aspecte semblant a una revista, totalment diferent a la resta de diaris, que significà una autèntica revolució en el format a l’època i un tret diferencial de personalitat pròpia; i la filosofia de diari d’empresa, és a dir, no vinculat a cap organisme polític tot i que es decantà per una clara visió liberal i una postura monàrquica.

Des dels inicis féu una crida als fotògrafs professionals i amateurs a enviar fotografies per ser publicades, pagant 10 pessetes per cadascuna. Amb el temps combinà la figura del col·laborador amb una xarxa de corresponsals en exclusiva. Els concursos, el tractament de la informació amb grans campanyes sobre temes d’actualitat, la professionalització dels seus treballadors −impulsada amb les remuneracions més altes d’arreu de l’Estat− i la qualitat tècnica, de seguida el convertiren en un diari de gran circulació.

Els primers anys va tenir pèrdues econòmiques, però la perseverança i visió empresarial del seu creador, fundant Prensa Española S.A. el 1909 per assentar-lo en una base sòlida, el van mantenir i consolidar, arribant el 1920 als 150.000 exemplars de tiratge, xifra només compartida per El Debate segons l’estadística de l’època. Al llarg dels anys 20 i 30 fou el rotatiu més important i el 1929 inicià edició a Sevilla.

Durant la Guerra Civil ABC esdevingué un cas excepcional en la història del periodisme occidental perquè, conservant el nom i format, publicà dues edicions de continguts antagònics: la de tendència republicana confeccionada des de Madrid i la fidel al bàndol sublevat produïda des de Sevilla. 

 [Font: elaboració propia, Sánchez Aranda, J.J. i Carlos Barrera (1992): Historia del Periodismo Español. Pamplona: Ediciones de la Universidad de Navarra i Tusell, Javier (dir.) (1978): Doble diario de la Guerra Civil. Madrid: Prensa Española]