La difusió de la imatge de Tarragona a la premsa des de la primera dècada del segle XX està íntimament lligada a la família Vallvé que, entre pare i fill, van exercir com a fotoperiodistes cent anys. Tarragona el va veure néixer i el va veure morir gairebé un segle més tard. Fill del pintor Hermenegild Vallvé Virgili, s’inicià de petit al món de la fotografia fent d’aprenent de Pere Pallejà, un dels pioners a Tarragona. El jove es formà en la tècnica fotogràfica, sobretot en el retrat, gènere que conreà tota la vida.

Vallvé instal·là el seu estudi a la casa paterna i, més tard, al primer pis del carrer August, 18. Fou gràcies a la feina d’estudi que aconseguí l’estabilitat del negoci. Per exemple, des del 1913 fou fotògraf dels arquebisbes de Tarragona (López Pelàez, Vidal i Barraquer, Arce Ochotorena i Arribas Castro). Alhora exercí com a fotoperiodista. Tarragona no era focus d’actualitat constant, per la qual cosa publicà de forma esporàdica, la seva periodicitat  s’ha de comptar per mesos. Cal recordar també que les publicacions locals incorporaren la fotografia més tard i amb poca quantitat.

Les primeres imatges que hem localitzat a la premsa són del 1910 al setmanari barceloní La Actualidad i a les publicacions madrilenyes Blanco y Negro i ABC.  L’any següent debutà a Ilustració Catalana i La Hormiga de Oro, col·laboració que durà fins el tancament de les dues revistes, i també a La Unión Ilustrada on només signà el 1911. Posteriorment, el 1912 firmava a les madrilenyes Nuevo Mundo i a Las Ocurrencias, una de les primeres revistes especialitzades en successos. A partir de 1916 les seves imatges es publicaren al madrileny Mundo Gráfico i en fundar-se Estampa el 1928 hi col·laborà el primer any. També a finals dels vint i durant i els anys 30 fa alguna incursió a les esportives Marca i Mundo Deportivo.  

A més del diari ABC, treballà per als rotatius barcelonins. Des de la primera dècada del segle passat a La Tribuna i El Día Gráfico, i després a La Vanguardia, Diario de Barcelona i El Correo Catalán. En fundar-se el diari gràfic Ahora el 1930 a Madrid també hi col·laborà. Pel que fa a la premsa local publicà a Diario de Tarragona i La Cruz.

La pluralitat de periòdics i tendències editorials proven que Vallvé era un fotoperiodista generalista que exercia de corresponsal versàtil tractant tot tipus de temes d’actualitat política, social i cultural. En ocasions també publicava retrats oficials i imatges patrimonials i de paisatge.

El 1937 el seu estudi va patir danys durant un bombardeig  i va perdre la major part de l’arxiu de plaques de vidre. La família deixà la ciutat i a la tornada en finalitzar el conflicte comprovà que li havien robat les càmeres. Va poder seguir gràcies a amistats que li van deixar una màquina i una ampliadora. Publicà a la premsa local i i esporàdicament a La Vanguardia Española, Solidaridad Nacional i l’agència EFE.  

Ramon Vallvé va continuar la nissaga. El 1953 fou nomenat corresponsal d’EFE, col·laborà a diferents mitjans, realitzà alguns documentals i mantingué l’empresa fins el 2010. Llavors diposità el fons al Centre d’Imatges de Tarragona.