La primera revista gràfica en català va nàixer com a “periódich desenal, artistich, literari i científic” de la mà de l’editor Carles Sampons que apostà pels escriptors i artistes més destacats per a fer una publicació similar a les que existien a la resta d’Europa. El 1882 Sampons va morir i se’n va fer càrrec com a director Francesc Matheu, moment en què va passar a ser una publicació quinzenal. Matheu va continuar amb l’esperit del fundador, mantenint col·laboracions literàries rellevants i tenint una cura especial per la qualitat en la reproducció dels gravats, aconseguint força reconeixement. Com a exemple, la Medalla d'Or la medalla d’Or que va guanyar a l’Exposició de 1888. Però poc a poc la publicació va anar afeblint-se i amb el número 325 del 31 de març de 1894 arribava el final de la primera etapa.

Si l’anterior publicació havia mort en el moment de l’aparició del fotogravat, ara s’apostava per la modernitat de la nova tècnica. A nivell editorial es va mantenir l’ideal catalanista i la tradició de la Renaixença, destacant per un ús del català no adaptat a la reforma de Pompeu Fabra. En aquesta segona etapa també hi escriuen les figures literàries de renom, com Joan Maragall, Narcís Oller, Joaquim Ruyra o Josep M. Folch i Torres.

El 1907 s’hi afegí el suplement mensual per a dones, Feminal, dirigit per Carme Karr. A causa de l’encariment del preu del paper durant la I Guerra Mundial començà la davallada de la publicació, fins el punt que  al gener de 1917 apareix amb un format més petit i preu rebaixat per fer front a les dificultats, desapareixent així l’aire de gran revista il·lustrada però mantenint l’objectiu inicial de difondre l’art i la literatura catalanes. Malgrat l’intent, el desembre del mateix es publicà el darrer número d’Ilustració Catalana i, evidentment, també de Feminal.

Localització: Arxiu Històric Ciutat de Barcelona.

[Font: elaboració pròpia; Guillamet, J. (1994): Història de la premsa, la ràdio i la televisió a Catalunya, 1641-1994. Barcelona: Ed. La Campana i Torrent, Joan i Rafael Tasis i Marca (1966): Història de la premsa catalana. Barcelona: Editorial Bruguera.]