Frederic Juandó Alegret

Vilanova i la Geltrú , 1883 – Barcelona, 1961

grupo autores

Pioners del motor, primeres figures del futbol, jugadors de pilota basca, públic badant mirant atletisme... inicis de l’esport de masses des de principis del segle XX. A l’altra banda de l’objectiu, la firma Juandó, una de les primeres especialitzades en esports del reporterisme gràfic català.

Fill d’una família de l’alta burgesia vilanovina, Frederic Juandó Alegret va néixer el 1883.  Tot i que no sabem del cert quan es traslladà a Barcelona, l’any 1908 ja el trobem domiciliat a la Ronda de Sant Pere, número 8. Professionalment fou economista i centrà l’activitat en les operacions en Borsa, feina d’ingressos més estables que la fotografia, un camp on també va deixar petja.

Des de principis de segle era habitual veure’l participar als concursos de fotografia. Va rebre premis en diverses ocasions, per exemple, al concurs organitzat per l’Ateneu Social de Sant Feliu de Guíxols el 1907, al de l’Ateneu Enciclopèdic Popular el 1910, o en la modalitat de fotografia estereoscòpica al Círculo de Bellas Artes de Madrid l’any 1915, entre d’altres. El 1912 exposà la seva obra a Vilanova durant el II Congrés regional d’Ateneus i Associacions de Cultura.

Soci del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) de Barcelona, el 1913 va organitzar-ne la secció de fotografia amb Josep Puig i Ernest Bretó. Deu anys més tard, l’entitat celebrava l’aniversari de la secció amb un concurs, on fou jurat amb el fotògraf Rafael Areñas i el pintor Olegari Junyent.

La primera fotografia firmada que hem localitzat a la premsa es publicà a Ilustració Catalana el 7 de juny de 1903 en la informació dedicada al III concurs de fotografia organitzat per la revista, en el qual va guanyar una menció sobre temàtica marina. A partir de llavors, tot i no ser una de les firmes principals com per exemple Ballell, Juandó col·labora a Ilustració Catalana fins el 1916. En aquesta publicació es pot percebre la seva vessant artística amb imatges de paisatges i monuments, en algunes ocasions experimentant amb clarobscurs i jugant amb la llum. El 1910 hi publicà les primeres imatges de temàtica esportiva, sobre automobilisme i ciclisme.

La fotografia esportiva és la característica principal de Juandó com a repòrter gràfic, aspecte que el converteix en un dels pioners a Catalunya. Més enllà de l’obra, és un tret que es plasma en l’associacionisme professional, ja que fou membre del Sindicat de Periodistes Esportius des de la seva fundació el 1912 i va formar part de la junta directiva, primer com a vocal i el 1918 fou nomenat tresorer.

Les pàgines del magazin Stadium, revista ilustrada de sports y sociedad són les que ens permeten apreciar  de manera més intensa i continuada la seva tasca com a repòrter, ja que era una de les signatures habituals. Juandó copsà l’actualitat esportiva més rellevant de l’època amb instantànies de competicions, retrats dels protagonistes i panoràmiques d’ambient del públic. El 1923 realitzà una projecció de diapositives al Centre Excursionista Barcelonès on se’l presentava com “el conegut fotògraf de Stadium”.

Tot i la popularitat, la seva firma a peu de foto desapareix dels mitjans a partir dels anys 20. El 3 de gener de 1961 Frederic Juandó moria a Barcelona. Pocs mesos després els seus germans Joan i Enric dipositaven la seva col·lecció de negatius al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Actualment el fons està dipositat a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona i consta de 8.498 imatges.