Aquesta publicació quinzenal, nascuda el mateix any que el Sindicat de Periodistes Esportius de Barcelona, suposà l'arribada d’un nou model periodístic, el del magazine esportiu, que a Catalunya no s’havia assajat. Per introduir-se ràpidament en el mercat calia arriscar en la forma i els continguts, però mantenir alhora la tradició pròpia de la premsa esportiva autòctona.

El seu director i impulsor, Ricard Cabot, assumí el repte i aprengué ràpidament que la demanda d’informació esportiva venia d’un públic limitat: els seguidors-practicants, que cada cop eren més; els sectors de la burgesia benestant, que s’incorporava als models de lleure europeus; i els militants de la cultura física i l’higienisme.  

Stadium “Revista Ilustrada de Sports y Sociedad” naixia com un autèntic magazine, un calaix de sastre que podia ser llegit i contemplat. De seguida destacà pel format, concebut com dues revistes en una de sola: vuit pàgines d’informació escrita (“secciones especiales”) i un cos central en paper satinat (“crónica gràfica”) amb setze planes farcides d’imatges i reduïts peus de foto.

El 1912 intentà, sense aconseguir-ho, una expansió empresarial per convertir-se en la revista esportiva de referència d’àmbit espanyol. L’esclat de la Gran Guerra transformà el panorama periodístic i en el camp de la premsa esportiva provocà el naixement de l’empresa Editorial Deportiva S.A, unió de les dues capçaleres barcelonines més veteranes, Stadium i la seva eterna rival El Mundo Deportivo. Fou llavors quan Stadium es transformà, obrint-se a un públic més heterogeni baixant el preu (de 30 a 20 cèntims). Passà a sortir cada setmana amb el subtítol “Revista selecta ilustrada, técnica i doctrinal” i reduí el número de pàgines a 16, tot mantenint un dels seus trets característics la “crónica gráfica”.

La societat empresarial es va dissoldre el 1920 perquè ja havia complert la seva funció i l’antic director de El Mundo Deportivo, Narcís Masferrer es va fer càrrec de la revista, substituint Cabot. Malgrat la veterania de Masferrer, la dura competència d’una vintena de publicacions esportives a Catalunya després de la I Guerra Mundial marcà l’inici d’un procés que culminà amb la desaparició d’aquesta emblemàtica revista.

[Font: Pujadas, Xavier i Carles Santacana (1997): L’esport és notícia: història de la premsa esportiva a Catalunya (1880-1992). Barcelona: Diputació de Barcelona i Col·legi de Periodistes de Catalunya]