Ramon Claret

Sant Pere de Ribes, 1887 – Barcelona, 1965

grupo autores

Dues setmanes després de néixer arribà a Barcelona, on visqué fins a la  mort a la Rambla de Santa Mònica. El tret que distingeix a Ramon Claret és la dedicació al fotoperiodisme esportiu, del qual és pioner i referent indiscutible. Més de mig segle de carrera ininterrompuda des de la primera imatge signada al magazine Stadium l’any 1912, fins a la darrera a El Mundo Deportivo el 1961. Primer va començar retratant els esports que practicava −natació, rem i vela− i més tard ja dominà qualsevol esdeveniment esportiu.

Segons el seu testimoni s’inicià en el fotoperiodisme professional entre 1908 i 1909 servint imatges a Alessandro Merletti i Josep Brangulí. Tres anys més tard, el setembre de 1912, trobem els seus primers passos com a independent al magazine esportiu Stadium i l’any següent la mateixa revista el qualificava com “el gran especialista” en temes nàutics. El 10 de novembre de 1913 es fundà el Sindicat de Periodistes Esportius, del qual és l’afiliat número 14.

L’especialització el portà també a fer reportatges per a entitats com el Club Natació Barcelona, guanyar diversos concursos i també, en ocasions, fer de jurat. Amant de l’automobilisme, sempre es va desplaçar en cotxe i,  a banda de cobrir les proves de motor tant a Catalunya com a la resta de la península, també exercí de fotògraf publicitari per algunes marques d’automòbils.

Un altre àmbit en el qual fou precursor és la imatge aèria. El 1920 ja en publicà a El Mundo Deportivo i cinc anys més tard n’editava una col·lecció de postals amb Josep Gaspar. Entre 1924 i 1927 els dos fotoperiodistes esportius formaren societat signant Gaspar-Claret i pràcticament van monopolitzar les pàgines de La Jornada Deportiva i Grafic Sport

Als anys republicans Claret és tota una institució del reporterisme gràfic esportiu. El 4 de juliol  de 1934 els companys de El Mundo Deportivo li organitzaren un sopar homenatge a qui llavors ja era el degà de la redacció. De la seva activitat durant la guerra civil existeix molt poca informació. Des d’agost de 1936 consta com a membre de l’Agrupació Professional de Periodistes (APP) en qualitat de redactor gràfic de El Mundo Deportivo. El març de 1937 el diari es convertí en setmanari i la majoria de fotografies són de l’estranger o retrats sense signar. A partir del 12 de setembre la publicació desapareix. Com va subsistir el fotògraf és un misteri.

El 31 de desembre de 1939 El Mundo Deportivo tornà als quioscs. Dos mesos més tard la signatura Claret reapareix a peu de foto. Durant el franquisme  també va fer algunes col·laboracions amb Marca i Blanco y Negro, Esport, Destino i Vida Deportiva. L’any 1961, en jubilar-se, els  periodistes de la ciutat li van organitzar les noces d’or professionals. Quatre anys més tard moria a Barcelona.

El llegat de Ramon Claret està dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya en el fons compartit amb qui fou el seu soci durant un temps, Joan Bert i Vila, i el fill d’aquest, Joan Bert i Padreny, també fotoperiodista.