Home treballador, elegant i seductor, ocupà un lloc dominant en l'escena gràfica barcelonina als anys vint i trenta. La seva vida professional, -més de quaranta anys en actiu- és una de les més llargues i prolífiques d'entre tots els fotoperiodistes de la seva època. Des de l'anomenada Setmana Tràgica i fins a la Guerra Civil, la seva càmera va ser testimoni privilegiat, sempre a peu de carrer, de tots i cadascun dels esdeveniments històrics rellevants succeïts a la ciutat de Barcelona. 

Fill d'una família de l'alta burgesia catalana, Sagarra va formar-se a la casa Gaumont a París i la seva carrera va consolidar-se plenament després d'una excepcional cobertura gràfica dels Fets de Juliol de 1909. En els seus inicis va publicar a La Actualidad, La Il·lustració Catalana, la revista esportiva Stadium i altres capçaleres vinculades a les classes benestants de la ciutat; i més endavant, durant les dècades de 1920 i 1930 va ser un dels fotògrafs de referència del Diario de Barcelona i La Vanguardia.

Es va casar l'any 1924 amb Anna Torrents, i la parella tingué quatre fills: Estela, Javier (mort al poc de nèixer), Gaudenci i Anna Maria.

L'any 1929, durant l'efervescència de l'Exposició, el seu estudi de la Via Laietana 54 fou la seu de la societat Gaspar-Sagarra-Torrents, un dels equips de professionals més importants de la història del fotoperiodisme a casa nostra, conegut com Els Tres Reis Mags. De 1930 a 1933 va obtenir la corresponsalia d'un dels setmanaris gràfics francesos més conegut, Le Miroir du Monde (1930-1937) i va col·laborar també en la Crònica Gràfica engegada per l'Arxiu Històric de la Ciutat durant el període republlicà. 

Sempre proper als cercles de poder, Sagarra va acompanyar camera en mà tota mena de mandataris arreu de la geografia catalana: primer, al rei Alfons XIII i a Primo de Rivera durant la dictadura, i després, ja en temps de la II República, als presidents Francesc Macià i Lluís Companys.  

Durant la guerra, mentre la salut el respectà, formà part del pool de fotògrafs republicans i fou un dels repòrters oficials de la Generalitat de Catalunya. Una tuberculosi, però, el va obligar a ingressar en un hospital i posà fi sobtadament a la seva carrera com a fotoperiodista. Durant el conflicte, un bombardeig va destruir parcialment el seu valuós arxiu.

Sagarra fou depurat després de la guerra, i li fou retirat el carnet de premsa, però va aconseguir evitar represàlies majors. Els darrers anys de vida va treballar fent fotografies de l'alta societat barcelonina vinculada al Club de Polo. Va morir a casa seva, als 74 anys d'edat.