Home afable, conservador i dedicat cent per cent a la seva feina, Carlos Pérez de Rozas Masdeu va ser l'iniciador i el patriarca d'una de les nissagues de repòrters gràfics més importants de la història d'aquest ofici a Barcelona. Nascut a Madrid l'any 1893 al si d'una família de l'alta burgesia, ben connectada amb àmbits intel·lectuals, polítics i militars, va començar a treballar als 17 anys al diari Las Notícias, fent tota mena de tasques auxiliars.

L'any 1913, esdevingué fotògraf de forma inesperada, quan aconseguí publicar en portada de l'ABC, una fotografia seva d'un vaixell de guerra que havia estat enfonsat al Mediterrani. En pocs mesos havia ampliat la seva nòmina de clients, publicant fotografies a la revista esportiva Stadium -firmava Rozas- i també a la revista catòlica La Hormiga de Oro.

Durant la dècada de 1920, la seva carrera va anar allunyant-se del quefer fotoperiodístic, però alhora va assolir un impuls definitiu. El Marqués de Foronda, director general de l'Exposició Internacional del 1929, el va contractar com a fotògraf oficial de l'esdeveniment, i li va encarregar fer un seguiment exhaustiu de la gran transformació urbanística que es posava en marxa. Dia rere dia, la seva màquina va ser testimoni i notari de l'emergència d'un nou model de ciutat. Els milers de fotografies preses durant aquesta època van ser incorporades a la col·lecció de l'Arxiu Històric de la Ciutat, conformant el fons més important que es conserva sobre l'Exposició del 1929.

Durant el magne esdeveniment, Pérez de Rozas, va tenir un gran èxit com a retratista, i a principis de la deada de 1930 va establir-se pel seu compte, formant societat amb el seu amic Joan Andreu Puig Farran, amb qui  obrí un estudi fotogràfic a La Rambla. 

La proclamació de la República, l'any 1931, va debilitar considerablement el seu àmbit d'influència i el volum d'encàrrecs va reduïr-se a mínims de la nit al dia. Amb tot, el fotògraf aconseguí reingressar a l'Ajuntament i entrà a treballar a El Dia Gráfico a on tornaria a exercir plenament com a repòrter gràfic.

A les pàgines de El Dia Gráfico i també de La Noche, Carlos Pérez de Rozas i els seus dos fills grans, publicarien dia a dia, el seguiment de les convulsions socials i polítiques en la intensa Barcelona dels anys previs a l'inici de la Guerra Civil. En efecte, des de l'inici d'aquell període, la firma Pérez de Rozas ja no va ser més fruit del treball d'un sol repòrter. Jose Luis (Barcelona 1918 — Castelldefels 1988), el primogènit, va entrar a treballar a la redacció de La Noche i Carlos (Barcelona 1920 — 1990) , quan encara era un marrec, va començar a fer de fotògraf auxiliar del pare en la feina quotidiana.  Amb els anys, del carrer al laboratori, tots tres van acabar per conformar un dels equips de repòrters més sòlids i dinàmics que es recorda. El domicili dels Pérez de Rozas funcionava com a laboratori i també com a agència. L'activitat era frenètica. Mercedes, la filla gran s'ocupava de mantenir un mínim d'ordre entre el bullici quotidià.

L'inici de la guerra i l'esclat revolucionari a Barcelona de l'any 1936 van sorprendre la nissaga de repòrters en un moment d'esplendor professional, i les seves màquines van retratar la vida a la reraguarda barcelonina al llarg del conflicte armat. La família, però, associada políticament a la dreta monàrquica, va ser confinada a una casa als afores de la ciutat per por a les represàlies. Tot i això a partir del 1937 van treballar intensament per a la premsa de la CNT-FAI, com per exemple a les revistes Mujeres Libres o Umbral. 

La victòria franquista l'any 1939 va ser com una benedicció per a la nissaga de fotoperiodistes. Ben vistos per les noves autoritats, esdevingueren un referent periodístic de primer ordre arreu de l'Estat espanyol. Tots ells van signar l'adhesió al Régimen i la seva recol·locació als principals diaris promoguts pel franquisme fou gairebé immediata. Carlos, el fundador de la nissaga, va començar a treballar a La Vanguardia des del mateix any 39. Fou un dels fotògrafs més importants del rotatiu fins a la seva sobtada mort, l'any 1954, quan cobria, càmera en mà, l'arribada del vaixell Semiramis al port de Barcelona.