El setmanari barceloní que durant mig segle representà el catolicisme i el carlisme fou fundant pel periodista i polític Luis M. Llauder. Propietari i director de El Correo Catalán, Llauder volia que la seva revista es diferenciés de les publicacions religioses existents per arribar a tot tipus de públic, per això es va postular com setmanari “ameno” i va sortir a preu assequible. Alhora, tenia com a objectiu “hacer frente a la influencia dañina que ejercen en el seno de las familias y de la juventud la multitud de periódicos e ilustraciones racionalistas, de moral relajada y fomentadoras del materialismo y descreimiento modernos".

Des del 1904 adoptà la censura de l’Església manifestant-ho a la coberta i un any més tard s’hi va incloure el subtítol “Ilustración Católica”. Pel que fa a l’aspecte gràfic fou una de les primeres a donar a conèixer obres d’art. L’aspecte formal, però, es mantingué al llarg de tota la seva història sense canvis dràstics. Un exemple és el número de pàgines, 16 des del començament, augmentant el 1914 −tres dècades més tard− fins a 36.

El 7 de novembre de 1891 publicava la primera fotografia mostrant dos franciscans desenterrant un cadàver a Toledo. Poc a poc la foto es va introduint fins que a partir de 1910 se’n potencia la importància, incorporant la paraula “gràfica” als títols de seccions i publicant-ne 35 de mitjana per número. Tot i que s’editava a Barcelona,  va tenir distribució a tota Espanya, Portugal, Amèrica i Filipines amb un nivell de tiratge de 8.000 exemplars el 1896, que arribà a 30.000 el 1908, a més d’assolir els 4.000 subscriptors de mitjana.

La Hormiga de Oro formà part d’un projecte empresarial sòlid, la casa editorial carlista més important d’Espanya: el 1885 es creava la llibreria del mateix nom, punt de trobada i tertúlia de la classe alta de Barcelona on també es podia comprar i consumir rapé; i una editorial i impremta que, a més de la revista i El Correo Catalán, es dedicava a la publicació de llibres, amb grans èxits com el catecisme.

El 16 juliol 1936 una bomba a la impremta provocà el tancament de l’editorial i la revista, mentre que la llibreria continuà oberta fins a finals del segle XX.

Localització: Arxiu Històric Ciutat de Barcelona.

[Font: Arias Durá, Raquel (2013): La Hormiga de Oro: análisis de contenido y  estudio documental del fondo fotográfico / tesi doctoral]