De la vida d’Enric Castellà no se sap pràcticament res. Per les difoses pistes que deixà, es pot afirmar que va dedicar-se al reporterisme gràfic a principis del segle XX i durant una dècada, entre el 1905 i el 1915. Va ser un del fotoperiodistes més actius a Barcelona, membre destacat d’una prolífica generació de fotògrafs que trencà amb la tradició del retrat d’estudi per orientar-se cap a la imatge d’actualitat.

No s’ha pogut documentar el lloc de procedència, ni tan sols la data de naixement o quan va morir el fotògraf Enric Castellà. A banda de la feina publicada, hi ha una dada que el confirma com a repòrter gràfic: el 1909 fou un dels fundadors de l’Associació de la Premsa Diària de Barcelona, de la qual només ell i els fotògrafs Frederic Ballell, Josep Badosa i Josep Brangulí en formaren part des l’inici.

Les primeres fotografies de premsa firmades que hem localitzat fins ara, les publicà al setmanari La Ilustración Obrera, on començà a col·laborar el juny del 1904. Primer mensualment i, des de finals de setembre, cada setmana.

A partir de 1905 es diversifica. Fou jurat al concurs fotogràfic sobre l’eclipsi organitzat per la Real Sociedad Colombófila de Cataluña i per primer cop consta com el representant a Barcelona de La Fotografía: revista mensual ilustrada, editada per la Sociedad Fotográfica de Madrid. Durant aquell any col·laborà esporàdicament a la revista madrilenya Nuevo Mundo i a les barcelonines La Hormiga de Oro i El Mundo Científico. També encetà dues feines més estables, a Vida Marítima fins el 1912, i a Ilustración Artística fins el 1915.

Els mesos de maig i setembre de 1906 el fotògraf signà imatges d’actualitat a Cu-Cut! L’any següent, Castellà comença a col·laborar a la prestigiosa La Ilustración Española y Americana, fins el 1912, i també inicia signatura a Hojas selectas.

L’estiu de 1909 li arribà el màxim reconeixement gràcies a les fotografies sobre la Setmana Tràgica que publicà a La Actualidad. Feia dos anys que hi treballava i continuà fins 1914. Per la quantitat d’imatges i regularitat de publicació n’era el fotògraf principal.

Enric Castellà és l’autor de la imatge emblemàtica i més coneguda de la Setmana Tràgica, la panoràmica general de la ciutat de Barcelona en flames presa des de la muntanya de Montjuïc, publicada el 28 d’agost de 1909 al setmanari. Durant el mes d’octubre retratà el judici a Francesc Ferrer i Guàrdia. El juliol de l’any següent, en el número commemoratiu, La Actualidad publicà de nou les seves imatges: a portada i doble pàgina interior acolorint-les, i dues pàgines més en blanc i negre.

A final de 1909 encetà col·laboració fins el 1913 amb La Unión Ilustrada, la revista gràfica andalusa més important de l’època editada a Màlaga. El darrer rastre del repòrter d’actualitat se situa el 1915 a Ilustración Artística. A partir del juliol la firma Castellà s’incorpora a la revista madrilenya La Esfera per dedicar-se a retratar monuments artístics, especialment d’Andalusia, fins al 1919.
 
Només hem pogut localitzar un part molt petita d’obra a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a mans de col·leccionistes privats.