El Día Gráfico

Barcelona, 1913 – 1939

A partir de l’11 de juliol de 1913 el diari vespertí La Tribuna, propietat de l’empresari Joan Pich i Pon, anunciava periòdicament a tota pàgina un “acontecimiento periodístico”: el llançament d’un nou diari matinal a partir de la tardor, que finalment es digué El Día Gráfico, “una verdadera ilustración diaria (...) con la absoluta perfección alcanzada por el novísimo sistema “Rotogravure”, −el primer d’emprar-lo a Espanya.

Els dos periòdics estrenaven redacció conjunta. El Día Gráfico es convertí en l’experiència més sòlida pel que fa a la concepció d’un diari gràfic, passant per davant del pioner La Tribuna que el 1919 Pich i Pon es vengué. Nascut amb vocació popular, la important presència de la fotografia dedicant-li quatre pàgines (la coberta, l’última i les dues centrals) i amb una mitjana de 12 a 17 al dia en els inicis, li aportà de seguida el favor del públic.

Consolidat ràpidament a causa de la Gran Guerra  −fet que el 1918 li proporcionà arribar als 26.000 exemplars situant-lo com el quart diari de la ciutat− i els concursos entre els lectors, fou el buc insígnia de l’empresa periodística de Pich i Pon, Publicaciones Gráficas S.A., que s’expandí el 1924 amb el vespertí La Noche.

Des dels inicis, seguint el criteri establert per La Tribuna, optà pel fotògraf de plantilla, assenyalant aquesta figura amb l’afegitó “de El Día Gráfico” a la signatura del nom del fotoperiodista. Així es destacava el titular de fotografia del diari per sobre de la resta de col·laboradors, sobretot per la quantitat d’imatges publicades. El 1925 s’apostà per una reconversió tecnològica amb nous tallers i l’adquisició de la maquinària més moderna de l’època pel que fa a impressió i reproducció de la imatge.

Políticament va començar lligat a postures conservadores, per exemple durant la I Guerra Mundial es mostrà germanòfil, però a partir de 1920 se situa progressivament en un republicanisme prudent i suau. Durant la Guerra Civil el seu propietari s’exilià a París i el diari fou incautat i gestionat per un comitè de treballadors, que el convertí en l’òrgan del Partit Republicà d’Esquerra, que representava a Catalunya la Izquierda Republicana de Manuel Azaña.

Localització: Arxiu Històric Ciutat de Barcelona.

[Font: elaboració pròpia; Huertas, Josep M. (dir) (1995): 200 anys de premsa diària a Catalunya (1792-1992). Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya i Gómez Mompart, Josep Lluís (1992): La gènesi de la premsa de masses a Catalunya (1902-1923). Barcelona: Editorial Pòrtic.]