Intens, breu i excepcional. Així és l’únic testimoni gràfic en femení a la premsa barcelonina entre 1900 i 1939. En un ofici dominat pels homes, la primera signatura d’una dona no s’ha trobat fins a l’esclat de la Guerra Civil.

Darrere Informaciones Sagi, Foto Sagi o simplement Sagi s’hi amaga l’esperit rebel d’Anna Maria Martínez Sagi. Nascuda en una família burgesa,  va gaudir d’una bona educació. La seva personalitat comprèn diverses facetes que la convertiren en un personatge popular durant els anys republicans. Com a poetessa, el bateig literari li arribà al 1929 amb Caminos. Tres anys més tard publicà Inquietudes.

Aquell 1932 la vida familiar canvià radicalment: moria el pare, una de les seves germanes es casava i el germà marxava a Uruguai. Fou llavors que decidí independitzar-se.
La vessant literària, però, no la convertí en figura pública, sinó la dedicació a l’esport, tant en la promoció a través del Club Femení d’Esports −en fou fundadora i  membre del 1930 al 1935− com sobretot la pràctica. Jugava a  tennis, feia natació, esquí i rem, però el palmarès l’aconseguí amb l’atletisme. Per exemple, el 1931 fou medalla d’or de llançament de javelina en el Campeonato Nacional de Atletismo. A més, el 1934 fou la primera dona a la directiva del Futbol Club Barcelona. Durà un any, ja que abandonà per discrepàncies de criteri.

La feina que li va permetre independitzar-se fou el periodisme. Començà a col·laborar en diversos mitjans a partir de 1931. Fou signatura habitual a La Rambla. Publicà al setmanari madrileny Crónica on alhora era notícia per la seva carrera esportiva i l’any 1932 era la coordinadora de la “Página de Mujeres” de La Noche.  

Quan es produí el Cop d’estat el 1936 ja és una periodista amb experiència i una de les dones que representa i defensa públicament els valors republicans i feministes. No és gens estrany que continués la seva carrera des d’una nova perspectiva, la de corresponsal de guerra. La seva peripècia és excepcional, en el sentit que la podem qualificar de periodista total perquè a més de redactora,  convertí en fotoperiodista.

A principis d’agost de 1936 La Noche anunciava els corresponsals enviats al front, entre els quals, “Ana María Martínez Sagi, única periodista femenina que ha ido a tierras aragonesas”. És en aquest diari, i també a El Día Gráfico, rotatiu matinal de la mateixa empresa, on publicà cròniques i fotografies durant el mes d’agost . El dia 9 també debutà com a reportera gràfica a La Vanguardia.  

Aquesta col·laboració regular amb La Noche i El Día Gráfico s’aturà a principis de setembre, quan és ferida al front per l’impacte d’una granada. Pel que fa a la fotografia, al setembre hem localitzat imatges signades a La Rambla i a La Vanguardia. “La notable escritora y cronista de guerra” és notícia el 13 d’octubre quan el diari madrileny El Sol  publicà que havia patit un accident de cotxe al front d’Aragó. De moment es truncava la seva carrera de corresponsal. Un document prova que al gener de 1937 seguia en actiu: la inscripció a l’Agrupació Professional de Periodistes, on consta com  a col·laboradora a La Noche i La Rambla, però no s’han trobat informacions ni fotografies signades.

Durant la guerra s’instal·là a Casp on desenvolupà la seva tasca periodística al diari Nuevo Aragón, òrgan del Consejo Regional de Aragón creat per la CNT. El 29 de gener de 1939 creuà la frontera francesa: era l’inici de dècades d’exili, la major part als EUA treballant de professora a la Universitat d’Illinois. Tornà a Catalunya a finals dels anys 60, on va viure discretament fins a la seva mort l’any 2000.