El primer número de Companya. La Revista de la Dona sortí l’11 de març de 1937. Va tenir una periodicitat quinzenal fins al gener de 1938 i després fou setmanal. Se’n van publicar 18 números, fins el 8 de març de 1938.  Produïda a Barcelona, també es va distribuir per altres poblacions catalanes. L’equip de redacció estava format per M. Lluïsa Algarra, M. Lluïsa Bargés, Aurora Bertrana, Lena Imbert, Eloïna R. Malasechevarría i Montserrat Martínez.

La revista fou l’òrgan de la Unió de Dones de Catalunya (UDC) que dirigia M. Dolors Bargalló. En aquell moment l’associació tenia més de 30.000 afiliades de diferents ideologies unides per l’antifeixisme, tot i que les comunistes van tenir més influència en l’estratègia. L’acció de la UDC es basà en la mobilització de la dona a la rereguarda.

Companya fou un magazin il·lustrat de poques seccions fixes (l’editorial, la pàgina d’actualitat, la dedicada a la llar i la moda i les col·laboracions literàries), i moltes poc definides i sense continuïtat. També dedicà números monogràfics a la infància, l’aniversari de la URSS o el darrer al Dia internacional de la Dona. Pel que fa al disseny va tenir tres etapes clarament diferenciades per la portada.

La primera, dels números 1 a 8, fou concebuda per Michel Friedfeld, brigadista francès i membre del Sindicat de Dibuixants de la UGT. Es caracteritza per l’ús del color, el fotomuntatge a la portada i la contraportada, la riquesa de la composició en les pàgines interiors (distribució de fotografies, ús de les filigranes i il·lustracions pràcticament a tots els articles). Friedlfeld signa la coberta i alguns dibuixos i, tot i que la majoria de fotografies es publiquen sense firma, es poden resseguir  les traces de la desconeguda firma Wa-Ro, i les col·laboracions esporàdiques de Torrents, Capella, Campañà, Sánchez Català o Piquet. Pel que fa als dibuixos hi col·laboren Tísner, Goñi o Josefa Maynadé.

A partir del número 9 i fins el 15 no es firma cap fotografia i la portada inclou una imatge en un fons de color. En general s’aprecia una davallada de la qualitat i el domini de la tècnica i desapareix el fotomuntatge. Finalment, en els tres darrers números s’opta per una fotografia ocupant tota la coberta i a l’interior es millora la distribució d’imatge i text.