Antoni Campañà

Arbúcies, 1906 – Sant Cugat del Vallès, 1989

grupo autores

La seva extensa carrera fa d’Antoni Campañà un dels fotògrafs catalans més importants del segle XX de reconegut prestigi internacional des dels anys 30. Artista pictorialista, retratista, venedor de càmeres, expert en el revelatge en una sèrie d’exitoses botigues i fotoperiodista.

Fill i net d’una família de contractistes d’obres semblava destinat a seguir el negoci. Però malgrat estudiar comerç, la passió per la fotografia es convertí en la seva vida. Va descobrir la tècnica amb l’enginyer Rafael Garriga, qui l’acceptà com a empleat d’estiu al seu negoci quan tenia dotze anys. A partir de 1922 treballà a l’empresa Cosmos, moment en què començà a formar part dels cercles de fotografia artística de Barcelona. El 1928 es fa soci de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC). Campañà participa en concursos i festivals i guanya diversos premis, alguns d’internacionals.

El 1933 fou un any decisiu. Es casà amb Maria Capella, amb qui tindria cinc fills. Durant el viatge de noces a Alemanya, va assistir a un curs amb el fotògraf Willy Zielke, un dels representants de la Nova Objectivitat. També va realitzar Tracció de Sang, la seva fotografia més coneguda i guardonada, i obrí la botiga Boada-Campañà. Agencia oficial Leica al carrer Tallers.  Les seves imatges artístiques es publicaven a revistes especialitzades i suplements d’art i fotografia. A més, a principis dels anys 30 començà a fer col·laboracions esporàdiques a El Día Gráfico, La Vanguardia  o Ahora amb imatges d’actualitat.

En esclatar la guerra documentà la Barcelona revolucionària i de rereguarda entre 1936 i 1937, quan fou mobilitzat com a xofer d’automòbil. Tot i que realitzà milers de fotografies, en va publicar molt poques: algunes a La Vanguardia i altres en suports propagandístics de la CNT-FAI, com ara postals o llibres.

El 1939 va reprendre l’activitat. Durant els anys 40 obrí botiga en solitari, primer a la Rambla Catalunya i més tard al carrer Pelai. En la vessant artística, continuà exposant arreu i rebent premis, com el trofeu d’honor de l’AFC el 1946. El 1950 fou membre d’honor de la Federació Internacional d’Art Fotogràfic i dos anys més tard guanyà el Gran Premi d’Espanya de Fotografia.

Alhora, treballa a la premsa sobretot com a fotoperiodista esportiu. És firma habitual del setmanari Vida Deportiva. Però cal destacar el seu vincle a Dicen, del qual és cofundador el 1952 i hi treballà fins el 1976. Pel que fa a la premsa generalista publicà als diaris Arriba, Diario de Barcelona, El Correo Catalán i al setmanari Destino. Menció a banda mereix la seva contribució a La Vanguardia Española. L’11 de juny de 1961, signava la primera portada en color. Era l’inici d’un encàrrec que continuà fins als setanta.  

El 1952 va fundar amb Joan Andreu Puig Farran l’empresa Postal Color CYP. Viatjaren retratant tota la costa ibèrica i, fruit d’aquest treball, comercialitzaren la primera col·lecció de postals en color d’Espanya, a més de llibres i calendaris. El patriarca es jubilà el 1976. La nissaga continuava amb Maria Rosa a la botiga, Montserrat i Margarita que retrataren sobretot competicions d’esquí i Antoni (Campañà Junior), qui des dels dotze anys acompanyava el pare càmera en mà. Fundador del diari Sport (1983), fou fotoperiodista en actiu fins a principis de segle XXI.  

Antoni Campañà Bandranas moria el 1989. Recentment el seu llegat s’ha ampliat gràcies a les fotografies que va fer durant la guerra i que havia amagat tota la vida. Més de 5.000 negatius i positius guardats en dues caixes. L’arxiu el gestiona la família i des del 2019 han fet pública aquesta troballa a través de dos llibres i exposicions, i d’un documental.

Recursos: 

Exposició en línia La guerra infinita. Antoni Campañà. Las tensiones de una mirada (1906-1989). MNAC

Documental La capsa vermella: les fotografies amagades de la Guerra Civil

Bibliografia:

Gili, Marta (1989). Antoni Campañà i Bandranas. Catàleg exposició. Barcelona: Fundació Caixa Barcelona.

Garcia-Planas, Plàcid; Gonzàlez, Arnau i Ramos, David (2019): La Capsa vermella: la Guerra Civil fotografiada per Antoni Campañà. Barcelona: Ed. Comanegra.

Gónzalez, Arnau (2021): L'endemà de la retirada. Barcelona: Ed. Comanegra.

Blanco Pérez, Manuel; González, Arnau. La Barcelona de la Guerra Civil española a través de la mirada de Antoni Campañà. Análisis fotográfico e histórico a Historia y Comunicación Social, núm. 25 (2020), p. 309-321.

Agraïments: 

Toni Monné Campañà