El febrer de 1931 sortia la revista La Calle amb l’explícit subtítol “semanario gráfico de izquierdas” i l’editorial “República, Ley, Justicia”. El seu republicanisme s’expressà a l’inici des del federalisme i a través de diferents intel·lectuals ben heterogenis, per exemple Azorín. Aquesta tendència s’anirà mitigant des de la constitució del nou règim igual que la presència política del federalisme. La Calle fou una experiència comunicativa que va publicar 73 números entre febrer de 1931 i juliol de 1932. Segons les seves xifres, l’abril del primer any arribà als 143.000 exemplars de tiratge.

El setmanari va ser dirigit per Joan Guixé Audet (1886-1942) periodista amb experiència com a corresponsal en diferents països europeus i africans, col·laborador en mitjans d’arreu d’Espanya i que havia estat redactor en cap del Heraldo de Madrid.

A banda de les informacions d’actualitat, la revista oferia articles de fons, per exemple en els tres primers números sobre l’experiència a la presó durant la dictadura de Primo de Rivera a partir dels testimonis de Joan Peiró, Gregorio Marañón i Àngel Pestaña. Cal destacar també la sèrie d’articles dedicada a com es feien els periòdics d’esquerra d’arreu d’Espanya.

Des del punt de vista de la imatge, La Calle és un setmanari il·lustrat que donava importància a la fotografia. La portada estava sempre confeccionada amb una sola imatge. La revista començà amb quatre pàgines de gràfiques fins a gener del 1932, en què va reduir-ne el nombre. A l’interior s’observen pàgines centrals d’actualitat gràfica i reportatges il·lustrats amb fotografies; la contra-portada, també estava reservada per a la imatge. Cal assenyalar que la presència del dibuix era molt important, especialment a partir de 1932, i les firmes habituals són Ley, Arteche i Opisso.

Pel que fa als repòrters gràfics, les signatures més freqüents de Barcelona són Merletti i Badosa i, de forma més esporàdica, Maymó i Domínguez. Respecte a la resta de l’Estat, a Madrid domina la firma Piortiz seguida de Vidal i, excepcionalment, Alfonso; a València la firma constant és Vidal i a Sevilla Sánchez del Pando. També es publicaven fotografies d’agència (Keystone i Consorcio) i en ocasions no hi ha signatura o se signava “archivo de La Calle”.