Gabriel Casas

Barcelona, 1892 – Barcelona, 1973

grupo autores

Nascut al si d’una família de la petita burgesia barcelonina, lligada a la pintura i la fotografia, fou un bohemi i alhora un treballador infatigable amant del silenci, la solitud i la foscor de l’estudi. Influenciat per l’obra de fotògrafs com Moholy-Nagy o Alexander Rodchenko, va destacar pel caràcter innovador del seu llenguatge i l’experimentació constant amb el cartellisme, la fotografia publicitària i el fotomuntatge.

Als 21 anys d’edat, per tal d’evitar incorporar-se al servei militar, marxà a l’Argentina, on hi vivia un oncle, i més tard a l’Uruguai. Allà, transita els indrets de la bohèmia local i treballa com a ajudant en diversos estudis fotogràfics fins l’any 1917, quan torna a Catalunya.

Les primeres fotografies per a la premsa les publica a La Jornada Deportiva l’any 1923.  Era un temps, en el qual a Barcelona l’esport es popularitzava i es convertia en un espectacle de masses en part gràcies a la irrupció de la premsa esportiva, que va començar a fer furor als quioscs de la Rambla. Entre el 1925 i el 1928 publicà habitualment a L'Esport Català però també diversificà la seva obra cap a altres àmbits publicant durant una dècada, fins el 1935, al magazine cultural català per excel·lència D'ací d'allà.

A partir del 1929, quan és contractat com a fotògraf oficial de l'Exposició Internacional de Barcelona, la carrera de Gabriel Casas es dispara. Al retrat i la crònica gràfica esportiva, va sumant nous reptes, noves mirades i nous escenaris, fins esdevenir un  fotoperiodista polifacètic i multidimensional. Una dècada que el portà a publicar reportatges d’altíssima qualitat en els principals diaris, com La Vanguardia, L'Opinió, La Rambla, i també revistes de Catalunya. Entre totes les publicacions per a les quals va treballar cal destacar la seva implicació en la revista Imatges (1930) on pràcticament és l'únic fotògraf, juntament amb Gaspar. Les pàgines d'aquest setmanari gràfic són la mostra ideal per apreciar la versatilitat i complexitat de l'obra de Casas, perfecta combinació del reportatge gràfic noticiable i l'estètica avantguardista dominant a l'Europa de l'època.   

L’any 1936, ja en un estat pre-bèl·lic, realitzà una de les seves obres més conegudes: el cartell amb un retrat del president Francesc Macià posseït i la llegenda Catalans! que ERC va utilitzar -amb un èxit aclaparador- durant la campanya per a les eleccions generals del mes de febrer.

Finalitzada la guerra, va ser perseguit i empresonat, acusat de col·laborar amb el Comissariat de Propaganda i altres mitjans afins a la República. No va poder tornar a publicar mai més a la premsa. Durant el franquisme, es va dedicar a la fotografia industrial i publicitària. Va morir a Barcelona, als 81 anys d’edat, després d’una llarga malaltia.

Recursos: 

Pàgina web monogràfica: gabrielcasas.cat

Gabriel Casas (2002): Fotomuntatges. San Cugat del Vallès : Generalitat de Catalunya

Agraïments: 

Núria Casas Formiguera