El desembre de 1933 una parella fugia de Berlín deixant el seu apartament intacte. Ella era la fotògrafa Margaret Gross; ell Rudolf Michaelis, arqueòleg del Museu Estatal de Berlín. El seu destí fou Barcelona, on van ser acollits per companys anarquistes exiliats.

Nascuda a Dzieditz en una família jueva, el 1918 es va instal·lar a Viena per a estudiar al Graphic Design and Research Institute, on es va graduar. La seva vida professional s’iniciava el 1921 com assistent al Atelier Ora. Dos anys després començava a l’estudi de la fotògrafa Grete Kolliner, on treballà cinc anys, quan viatjà a Berlín per viure-hi uns mesos. El 1928 marxà a Praga per treballar a l’estudi d’Olga Freundová. A finals de l’any següent tornava a Berlín.

El 1930 va conèixer l’arqueòleg Rudolf Michaelis, amb qui compartirà vida sentimental i pensament llibertari; Rudolf era el responsable de la branca cultural de l’anarcosindicalista Freie Arbeiter Union Deutschland (FAUD, Unió Lliure dels Treballadors Alemanys). Gross treballà a diferents estudis fotogràfics i, a partir de l’agost de 1932, fundà Foto-Gross a casa seva.
L’arribada de Hitler al poder impactà en la seva vida. Durant el 1933 Gross fou detinguda enmig d’un escorcoll de l’editorial anarquista ASY al març, Michaelis fou expulsat de la feina i, a la tardor, detingut i empresonat mentre ella visitava els seus pares. En tornar i després de l’alliberament del ja llavors marit, la parella fugia de Berlín.

A Barcelona foren acollits pel matrimoni format per Helmut y Dora Rüdiger. Michaelis va aconseguir feina al Museu Arqueològic, mentre Gross fundà Foto-Studio Michaelis al domicili del carrer Rosselló, 36, 4rt i, en qüestió de mesos, a l’avinguda República Argentina 218.  

Tot i que la parella es va separar el 1934, Margaret sempre va conservar el cognom de casada. Continuà com a fotògrafa firmant Foto-Elis i treballant sobretot per al GATPAC (Grup d’Arquitectes Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània), on destaca el reportatge sobre el barri Xino el 1934, i publicant a la revista de la mateixa organització, A.C. A més de la fotografia arquitectònica, va mostrar el seu art publicitari a magazins com D’ací d’allà i al setmanari madrileny Crónica.

Des de l’inici de la Revolució el segell Foto-Elis és habitual a l’Oficina de Información y Propaganda de la CNT-FAI. Gens estrany ja que el seu amic Helmut Rüdiger n’era el responsable de la propaganda en alemany. A més de retratar les jornades de juliol i la vida quotidiana a la rereguarda, va recollir el procés de col·lectivització del transport, l’enderrocament del monument a Antonio López, el míting del Teatre Olímpia de l’agost o l’arribada a l’estació de Portbou de la Creu Roja anglesa, entre altres. La tardor del 1936 va viatjar amb Arthur Lehning, Emma Goldman i els periodistes Hanns-Erich Kaminsky i Anita Garfunkle per l’Aragó i València per retratar la revolució en zones rurals.

L’oficina de la CNT emprà les seves imatges en postals, als periòdics de la secció exterior, com L’Espagne Antifasciste, y als seus llibres 19 de Julio i ¿España? Un libro de imágenes sobre cuentos y calumnias fascistas. Evidentment la seva feina també es troba a la premsa llibertària: Tierra y Libertad, Umbral, Tiempos Nuevos o Mujeres Libres.

Paral·lelament treballà amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya fent fotografies dels refugiats que arribaven a Barcelona o dels asils per ancians. El Comissariat les va difondre en butlletins, postals, llibres com La revolució i l’assistència social de Domènec de Bellmunt, a l’àlbum Madrid o a la revista Nova Ibèria.

A principis de 1937  marxà a París, posteriorment a Polònia i des d’allà a Londres. El seu periple va finalitzar el 1939 a Austràlia, on un any després obria PhotoStudio M Michaelis. Morí a Sidney el 1985. La seva obra es conserva a la National Gallery of Australia. També es poden consultar còpies a l’Arxiu Nacional de Catalunya i existeixen negatius i còpies a l’arxiu de la CNT-FAI a Amsterdam.