Fernando Rus Busquets

Barcelona, 1871 – Guanabacoa, 1914

grupo autores

La família Rus va ser un dels grups pioners dedicats a la fotografia a Barcelona, des de la dècada dels 80 del segle XIX a la segona dècada del segle XX. Els Rus van ser alhora venedors de productes, experimentadors amb tècniques i materials, fotògrafs i operadors de cinematògraf.

Dels sis fills de la parella formada per Fernando Rus Cózar i Anna Busquets Cózar, ha estat Fernando, el gran, qui ha passat a la història com a pioner de la imatge a Catalunya. Per part del llinatge patern, el 1877 Rus Cózar ja anunciava la seva drogueria com un establiment que venia productes fotogràfics. Deu anys més tard el negoci havia prosperat al carrer Sant Pau i canvià el nom pel de Casa especial en artículos para la fotografía Fernando Rus. Al mateix carrer, la família materna, amb Antoni Busquets al capdavant, regentava un negoci dedicat als productes i aparells fotogràfics. En morir el patriarca Rus el 1894, la botiga fou rebatejada Viuda de Fernando Rus i des del 1912, en faltar Anna Busquets, com Hijos de Fernando Rus.

No és gens estrany que Fernando Rus Busquets es dediqués plenament a la imatge, tenint en compte l’ambient on va néixer i créixer. En l’àmbit fotogràfic, s’implicà amb l’incipient associacionisme formant part de la Sociedad Fotográfica Española, fundada el 1891. En el concurs organitzat el mateix any per la societat va guanyar la medalla de plata.  

A inicis de segle el fotògraf guanyava diferents concursos. El 1902 obtingué dos premis en el concurs organitzat per l’Institut Agrícola Català de San Isidre. L’any següent guanyà una de les medalles de bronze del concurs nacional de fotografia del Centre de Lectura de Reus.

La difusió de la seva obra arribà al públic gràcies a l’estreta relació amb l’Editorial Antonio López i a través de dos canals, l’editorial i la premsa. En el camp editorial fou el fotògraf de la sèrie d’àlbums Barcelona a la vista publicats entre 1896 i 1897. De temàtica variada, la col·lecció aplegà els principals edificis i monuments, imatges dels carrers de diferents barris i escenes costumistes. Tres anys després, va aportar fotografies a la Junta de Museus de Catalunya per als àlbums de l’Exposició de Belles Arts celebrada el 1898.

La mirada de Rus Busquets es fixà en l’actualitat i copsà algunes de les primeres fotografies informatives a Barcelona, com l’enterrament de Frederic Soler (1895), la nevada del 1887 o l’enterrament de Francesc Rius i Taulet (1889). Durant la darrera dècada del segle XIX ja publica a la premsa, sovint treballant amb Federico Fernández Gimisó, operador de l’empresa. El 1900 destaca la sèrie sobre un eclipsi de sol que publicaren a diferents mitjans.

Dos anys més tard, el 1902, Rus Busquets obria negoci propi a la Ronda Universitat. Aquell any la revista ¡Cu-Cut! el qualifica com “el nostre intel·ligent col·laborador artístic” i també firma ocasionalment en revistes com La Ilustración Artística.

Per resseguir la seva pista cal submergir-se  a L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, on hi publicà imatges  d’actualitat. En el cas de L’Esquella, també s’han localitzat retrats a la secció “Les grans figures” i fotografies estereoscòpiques de paisatges i costums.  F. Rus és firma habitual del setmanari al llarg de la primera dècada del XX.  

Rus Busquets també fou un dels pioners del cinema. Segons Luisa Suárez, el 1899 formà part de la Sociedad Cinemática Internacional. La seva contribució es materialitzà en filmacions de zones emblemàtiques i d’informacions d’actualitat de Barcelona. Morí a Cuba el 1914. Deixava vídua, Irene Casasa Vendrell, i un fill.

No existeix arxiu de la seva obra, només una part es troba a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.