L’eix vital que marcà tota l’activitat de Josep M. Co de Triola fou l’esport: perquè el va practicar, el va difondre, el narrà i, evidentment, el va retratar. Amant dels esports de muntanya −especialment  de l’espelologia de la qual en fou un pioner− i fascinat pel motor −va ser un dels impulsors de l’aviació i l’automobilisme−, la seva figura fou molt popular durant les primeres tres dècades del segle XX per la seva vinculació a tot tipus d’organitzacions i esdeveniments esportius. En l’àmbit de la premsa va ser una de les signatures més conegudes des d’una doble vessant, la de redactor (signant amb el nom o amb els pseudònims Passavolant i Obicuo) i la de repòrter gràfic. 

Fill d’un terratinent d’Arenys de Munt aficionat a la fotografia de qui heretà fortuna i afició, Co va créixer i viure a Barcelona excepte una temporada de joventut que passà a París. La seva activitat professional se centrà en el periodisme i en regentar una botiga de fotografia anomenada La Fotografia Moderna, a l’actual plaça Sant Jaume, molt popular entre els barcelonins. 

A partir de 1903 és soci del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) on impulsà la secció d’esports de muntanya o la de fotografia, a més de formar part d’alguns dels òrgans de govern de l’entitat. El 1910 és nomenat delegat d'Astúries de la Societat d'Atracció de Forasters. La seva passió per la muntanya i l’excursionisme també el vinculà al naixement del moviment dels Minyons Escoltes de Catalunya i a la construcció del Xalet de La Molina durant els anys 20. La fascinació pel motor el portà a estar present des dels inicis de l’Aeroclub de Catalunya i al Reial Automòbil Club (R.A.C.), al comitè de premsa del Moto Club i a ser una figura clau en la construcció de l’autòdrom de Sitges. 

Pel que fa a l’associacionisme periodístic, el 1911 fou un dels fundadors del Sindicat de Periodistes Esportius, entitat que va presidir entre el gener de 1919 i el desembre de 1926. El 1921 presidí la comissió de premsa del Consell de les Olimpíades, entitat que tenia com a objectiu organitzar uns Jocs Olímpics a Barcelona, missió en què participà activament. També formà part de l'Associació Catalana de la Premsa i fou membre del Comitè de Premsa Esportiva i del Comitè de la Casa de la Premsa construïda per a l'Exposició de 1929.

Impulsor del magazine Stadium, on col·laborà des dels inicis, signatura habitual a La Jornada Deportiva o El Explorador, corresponsal de Los Deportes i col·laborador a la revista cultural D’Ací d’àllà, on escrivia sobre esports. Pel que fa la premsa diària consta fou redactor d’esports de La Veu de Catalunya, diari on també hi va publicar articles sobre fotografia. Com a escriptor publicà el llibre Excursionisme (1916) i una guia sobre la Vall d’Aran el 1927.

Les seves imatges, la majoria de tot tipus d’esports encara que esporàdicament també d’esdeveniments polítics d’actualitat, eren habituals als mitjans especialitzats on escrivia i també a la premsa generalista, a més de formar part de diferents exposicions i ser suport de les conferències que realitzava. Des del 1907 es pot documentar una de les activitats habituals de Co: fer xerrades sobre temes com l’espeleologia, l’excursionisme o l’aeronàutica, on afegia projeccions de les seves imatges.

D’aquesta darrera temàtica destaca la que va fer el 1920 després de ser convidat d’honor al primer vol comercial entre Barcelona i Mallorca, que retratà des de l’aire, pràctica en la que fou un dels pioners. L’any 1923 realitzà un cicle de conferències sobre diferents aspectes de la fotografia, com ara l’art de fotografiar o l’obtenció d’imatges a l’aire lliure que per la seva popularitat i prestigi en la matèria fou molt anunciat als mitjans de l’època.

Els anys republicans continuà com a redactor de La Veu de Catalunya, es vinculà a la Unió Catalana Republicana i seguí fent fotografies d’esdeveniments esportius però amb menor intensitat. 

A partir del 1939 la seva activitat pública disminuí considerablement, limitant-se a fer articles a El Mundo Deportivo i Caza y pesca, a més d’organitzar el "Calendario de Caza y Pesca" i formar part de la Federación Regional de Pesca, ja que en aquesta època era molt aficionat a caçar i pescar. Morí el 1965 a Barcelona.