L’hongaresa Katalin Deutsch Blau,  coneguda com Kati Horna,  va néixer en una família jueva acomodada. De ben jove començà a simpatitzar amb moviments d’esquerra, on va conèixer Paul Partos. L’activisme polític d’ell provocà que la parella marxés d’Hongria. El 1929 estaven ja instal·lats a Berlín, on entraren en contacte amb Bertold Brecht, l’escriptor anarquista Erich Mühsam i el periodista Agustin Souchy.

En aquest temps començà a fer de reportera a l’agència gràfica Dephot. Poc després de l’arribada del partit nazi al poder, la parella aconseguí tornar a Budapest i es casaren. Kati cobrà llavors una herència que li permeté estudiar a la prestigiosa escola de fotografia de József Pécsi. L’experiència durà unes setmanes i emigraren a París. Foren temps de forta precarietat econòmica, col·laboracions a l’Agence Photo Anglo Continental i supervivència gràcies a diners que rebien de companys.

El gener del 1937 Paul Partos (o Polgare) i Kati Deutsch arribaven a Barcelona per a treballar a la secció exterior de la  Oficina de Información i Propaganda de la CNT-FAI, el responsable de la qual era Souchy, en un context d’incipient contrarevolució que desembocaria en els Fets de Maig. A l’abril l’oficina creava l’efímera agència Photo SPA per enviar imatges a l’estranger, secció per a la qual la fotògrafa treballà incansablement. Tot i que des de la seva arribada visqué a Barcelona, al juliol es traslladà a València uns mesos, per tornar més tard a la capital catalana.

Horna va retratar la rereguarda barcelonina i també va recórrer bona part de l'Espanya en guerra, el Front d'Aragó per retratar l’experiència del Consejo de Aragón, Xàtiva, Gandia, Silla, Vélez Rubio, Alcázar de San Juan, l’estada d’Emma Goldman a València el mes de setembre, el front de Madrid i al desembre la batalla de Terol.

A més de col·laborar amb Solidaridad Obrera, l’“obrera de l'art” com s’autodenominava, va publicar assíduament a Tierra y Libertad i va formar part de l'equip de la revista Umbral des que es va fundar. A la redacció, va conèixer l'artista José Horna, amb qui va compartir la resta de la seva vida. En aquest setmanari és habitual a la portada i també en extensos reportatges interiors. Les seves imatges també formaren part del foto-llibre ¿España? Un libro de imágenes sobre cuentos y calumnias fascistas editat per l’oficina.

Tota la seva obra sobre la guerra es caracteritza per retratar la vida quotidiana, fugint del cànon fotoperiodístic del conflicte, marcat per la recerca de l'espectacularitat de la imatge del front i de l'horror. Una prova en són les seves portades per a Umbral, retrats a tota pàgina que protagonitzen dones, gent gran i criatures amb el rostre alegre. També fou durant la seva estada a Espanya quan començà a publicar fotomuntatges, tant a Umbral com a la revista Libre-Estudio. Va fer alguna col·laboració esporàdica a Mujeres Libres.

A mitjan 1938 va viatjar a París i no en va tornar. Després de la derrota republicana José Horna creuà la frontera francesa i fou detingut en un camp de concentració. La fotògrafa va aconseguir la seva llibertat i tots dos van emprendre el camí cap a Mèxic, on es van instal·lar fins al final dels seus dies, sense abandonar les seves frenètiques activitats artístiques i culturals vinculades a la imatge.

Part de la seva obra sobre la guerra està al Centro Documental de la Memoria Histórica i es pot consultar en línia. També hi ha uns 500 negatius i còpies a Amsterdam al fons CNT FAI.