Tot i ser un dels professionals del periodisme gràfic més prolífics a la Barcelona del primer terç del segle XX, el nom de Joan Maymó Duarte ha passat fins avui, com el de tants altres col·legues, del tot desapercebut. 

La primera fotografia signada per ell que hem pogut localitzar fou publicada a Hojas Selectas l’any 1908 quan només tenia 16 anys. Durant els anys vint i trenta va treballar amb regularitat com a fotoperiodista de temes d'actualitat per a les publicacions periòdiques Flama, La Jornada Deportiva, Gaceta Deportiva i els diaris El Día Gráfico, La Noche o La Vanguardia. També tingué presència en mitjans madrilenys com les revistes Mundo Gráfico, La Esfera, Luz o Crónica i els diaris El Sol i La Voz,entre d’altres.

Els pares Antonio Maymó i Carmen Duarte van tenir quatre fills: Joan, Clotilde, Enric i Antoni. Els germans van compartir l’afició a la fotografia encara que no ens consta que s’hi dediquessin professionalment. Joan Maymó contraure matrimoni amb Isabel Fernández i la parella van tenir dos fills, Ignasi i Jordi.

Durant els anys vint fou soci del Centre Excursionista Barcelonès on impulsà la secció de fotografia, a més de formar part d’alguns dels òrgans de govern de l’entitat. Pel que fa a l’associacionisme professional, l’any 1926 entrà com a soci a l’Associació de la premsa diària de Barcelona i al Sindicat de Periodistes Esportius. 

A més de la fotografia de reportatge o d’actualitat, també experimentà amb algunes composicions per a diversos concursos del que aleshores s’anomenava “Fotografia Artística”. El 1933 aportà fotografies per al llibre Barcelone, Catalogne: premier cahier de l'Album de photographies de Barcelone editat per l’Associació d'Hotelers i Similars de Catalunya.

Als inicis de la guerra Civil, com la majoria dels companys, ingressà a l’Agrupació Professional de Periodistes (APP) vinculada a la UGT. De la seva tasca periodística durant el conflicte no tenim gaire informació. A la documentació que hem pogut localitzar consta com a professional en actiu el 1938.

Va viure des de finals dels anys vint i fins a la seva mort l’any 1960 al carrer Verdaguer i Callis número 2, on també tenia el seu estudi fotogràfic. El seu arxiu va restar en aquest immoble sense que ningú es preocupés de la seva existència fins el 2012, quan els actuals propietaris van fer reformes i ho van llançar tot a les escombraries. Malgrat això, encara es pot veure part de la seva obra a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.