P·U·B·L·I·C·A·C·I·O·N·S

La Jornada Deportiva

Setmanari especialitzat en esport neix també amb una clara vocació gràfica, tal i com indica el seu subtítol “periódico ilustrado de crítica e información” i la fotografia a tota coberta que el caracteritzà al llarg de la seva història. És un dels mitjans esportius que marcà la tendència modernitzadora de la premsa a inicis de la dècada dels 20, tant pel que fa al contingut estilístic com a l’aspecte formal.

La Tribuna

Entre 1911 i 1919 La Tribuna esdevé el diari gràfic pioner de la premsa catalana. Des de la seva fundació el 1903, aquest diari liberal, de tendència a l'esquerra i vocació popular no es caracteritzà en absolut per cap aposta gràfica ja que no duia cap fotografia; només en algunes ocasions incloïa alguna il·lustració.

La Vanguardia

El degà de la premsa catalana no va agafar volada fins el 1888, quan deixà de banda la naturalesa de diari polític per esdevenir un diari informatiu. Això passava quan va entrar com a director Modesto Sánchez Ortiz, que en tretze anys el modernitzà donant cabuda a escriptors de talent, fent que d’una publicació de segona fila en sorgís una d’important. Sánchez Ortiz apostà per dinamitzar el diari contactant una sèrie d’artistes que il·lustraven amb gravats els esdeveniments més diversos.

Mujeres Libres

Revista creada el maig de 1936 per Mercedes Comaposada, Amparo Poch Gascón i Lucía Sánchez Saornil amb la intenció de “despertar la consciència femenina cap a les idees llibertàries” i treure la dona “de la seva triple esclavitud: d’ignorància, de dona i de productora”.
En total es van publicar 13 números de periodicitat irregular.

Mundo Gráfico

Primera publicació de la nova societat Prensa Gráfica S.A., nascuda a causa de l’escissió de l’equip fundador de Nuevo Mundo, el setmanari gràfic Mundo Gráfico va aparèixer des del primer número amb prop de 100 imatges entre dibuixos i fotografies.

Nuevo Mundo

El gener del 1894 sortia al carrer un nou setmanari fundat per José del Perojo, que comptava amb una solvent experiència en el camp de la premsa; per això Nuevo Mundo fou des del principi la competència directa de Blanco y Negro (1891). Les il·lustracions eren bàsicament dibuixos dedicats a retrats de polítics i el primer any ja es va utilitzar ocasionalment el fotogravat.

Stadium

Aquesta publicació quinzenal, nascuda el mateix any que el Sindicat de Periodistes Esportius de Barcelona, suposà l'arribada d’un nou model periodístic, el del magazine esportiu, que a Catalunya no s’havia assajat. Per introduir-se ràpidament en el mercat calia arriscar en la forma i els continguts, però mantenir alhora la tradició pròpia de la premsa esportiva autòctona.

Tierra y Libertad

És una de les capçaleres més característiques de la premsa anarquista a Espanya i sovint portaveu dels grups anarquistes i faistes.

Pàgines