F·O·T·Ò·G·R·A·F·S

Francisco Florit (1883–1956)

El pioner del fotoperiodisme esportiu més desconegut. Francisco Florit va néixer a Barcelona el 22 d’abril de 1883, fill de Guillermo Florit i Sebastiana Ricart. Com tants altres companys que es dedicaren a la fotografia esportiva començà la seva carrera durant la dècada dels anys  vint en un context en què aparegueren un bon nombre de capçaleres dedicades a la informació esportiva.

Josep Gaspar (1892–1970)

Una de les figures més versàtils i calidoscòpiques que va exercir a Barcelona durant les primeres dècades del segle XX. Amant del viatge, l'aprenentatge constant i l'experimentació, Gaspar va ser un referent en el seu temps. Destacà en el món del cinema, àmbit en què va esdevenir un dels pioners més reconeguts. En perspectiva, la seva pròpia vida sembla extreta d'una pel·lícula. Després de la guerra va intentar fer les Amèriques sense èxit, i els darrers anys de vida els passà de nou a Barcelona, sol i oblidat, en la més absoluta de les misèries.

Kati Horna (1912–2000)

L’hongaresa Katalin Deutsch Blau,  coneguda com Kati Horna,  va néixer en una família jueva acomodada. De ben jove començà a simpatitzar amb moviments d’esquerra, on va conèixer Paul Partos. L’activisme polític d’ell provocà que la parella marxés d’Hongria. El 1929 estaven ja instal·lats a Berlín, on entraren en contacte amb Bertold Brecht, l’escriptor anarquista Erich Mühsam i el periodista Agustin Souchy.

Frederic Juandó Alegret (1882–1961)

Pioners del motor, primeres figures del futbol, jugadors de pilota basca, públic badant mirant atletisme... inicis de l’esport de masses des de principis del segle XX. A l’altra banda de l’objectiu, la firma Juandó, una de les primeres especialitzades en esports del reporterisme gràfic català.

Anna Maria Martínez Sagi (1907–2000)

Intens, breu i excepcional. Així és l’únic testimoni gràfic en femení a la premsa barcelonina entre 1900 i 1939. En un ofici dominat pels homes, la primera signatura d’una dona no s’ha trobat fins a l’esclat de la Guerra Civil. Darrere Informaciones Sagi, Foto Sagi o simplement Sagi s’hi amaga l’esperit rebel d’Anna Maria Martínez Sagi.

Adolf Mas i Ginestà (1860–1936)

La fotografia del patrimoni artístic de Catalunya i d’arreu d’Espanya té com a referent indiscutible Adolf Mas, visionari creador de l’Arxiu Mas, font de milers d’imatges produïdes a partir de la primera dècada del segle passat. La importància d’aquesta tasca ha ocultat altres facetes del fotògraf, com la de retratista o la de fotoperiodista.

Manuel Mateo (1896–1984)

La seva relació amb l’ofici començà quan només tenia 14 anys com a ajudant d’Alessandro Merletti. En una entrevista Mateo recordava que “al principio mis funciones fueron sencillas y humildes; llevaba el coche del popular fotógrafo. Le preparaba las máquinas de retratar, entonces muy voluminosas. Y era el encargado de llevar, a hombros, su archifamosa escalera”. 

Joan Maymó (1892–1960)

Tot i ser un dels professionals del periodisme gràfic més prolífics a la Barcelona del primer terç del segle XX, el nom de Joan Maymó Duarte ha passat fins avui, com el de tants altres col·legues, del tot desapercebut. 

Alessandro Merletti (1860–1943)

D’origen italià, el degà dels fotoperiodistes barcelonins és un dels personatges més populars de la capital catalana de les primeres dècades del segle passat. El primer en utilitzar motocicleta conscient de la mobilitat que requeria l’ofici, pioner del sidecar, rellotger precís, inventor dels seus propis aparells fotogràfics i de l’escala que el va fer famós, situant-lo per sobre de la resta i obtenint punts de vista diferents. De caràcter extravertit i simpàtic un dels seus gestos més característics era repartir caramels a la gent que retratava.

Margaret Michaelis (1902–1985)

El desembre de 1933 una parella fugia de Berlín deixant el seu apartament intacte. Ella era la fotògrafa Margaret Gross; ell Rudolf Michaelis, arqueòleg del Museu Estatal de Berlín. El seu destí fou Barcelona, on van ser acollits per companys anarquistes exiliats.

Pàgines