F·O·T·Ò·G·R·A·F·S

Manuel Mateo (1896–1984)

La seva relació amb l’ofici començà quan només tenia 14 anys com a ajudant d’Alessandro Merletti. En una entrevista Mateo recordava que “al principio mis funciones fueron sencillas y humildes; llevaba el coche del popular fotógrafo. Le preparaba las máquinas de retratar, entonces muy voluminosas. Y era el encargado de llevar, a hombros, su archifamosa escalera”. 

Joan Maymó (1892–1960)

Tot i ser un dels professionals del periodisme gràfic més prolífics a la Barcelona del primer terç del segle XX, el nom de Joan Maymó Duarte ha passat fins avui, com el de tants altres col·legues, del tot desapercebut. 

Alessandro Merletti (1860–1943)

D’origen italià, el degà dels fotoperiodistes barcelonins és un dels personatges més populars de la capital catalana de les primeres dècades del segle passat. El primer en utilitzar motocicleta conscient de la mobilitat que requeria l’ofici, pioner del sidecar, rellotger precís, inventor dels seus propis aparells fotogràfics i de l’escala que el va fer famós, situant-lo per sobre de la resta i obtenint punts de vista diferents. De caràcter extravertit i simpàtic un dels seus gestos més característics era repartir caramels a la gent que retratava.

Carlos Pérez de Rozas (1893–1954)

Home afable, conservador i dedicat cent per cent a la seva feina, Carlos Pérez de Rozas Masdeu va ser l'iniciador i el patriarca d'una de les nissagues de repòrters gràfics més importants de la història d'aquest ofici a Barcelona. Nascut a Madrid l'any 1893 al si d'una família de l'alta burgesia, ben connectada amb àmbits intel·lectuals, polítics i militars, va començar a treballar als 17 anys al diari Las Notícias, fent tota mena de tasques auxiliars.

Joan Andreu Puig Farran (1904–1982)

La seva trajectòria professional es consolidà al voltant de la feina que es generà a la Barcelona de l'Exposició Internacional de 1929, en associar-se amb el seu amic Carlos Pérez de Rozas Masdeu. La nova empresa, enfocada principalment al retrat, tindrà diversos noms, “Fotografia Exposición. Pérez de Rozas & Puig” i “Art-Express”. L’estudi fotogràfic estava situat a la Rambla dels Estudis número 6, al mateix edifici del popularment conegut Palau de Las Noticias.

Joan Rovira (1895–1930)

Joan Rovira va néixer a Sants l’any 1895 i va morir sobtadament d’un atac d’apoplexia amb només trenta-cinc anys.

Josep Maria Sagarra (1885–1959)

Home treballador, elegant i seductor, ocupà un lloc dominant en l'escena gràfica barcelonina als anys vint i trenta. La seva vida professional, -més de quaranta anys en actiu- és una de les més llargues i prolífiques d'entre tots els fotoperiodistes de la seva època. Des de l'anomenada Setmana Tràgica i fins a la Guerra Civil, la seva càmera va ser testimoni privilegiat, sempre a peu de carrer, de tots i cadascun dels esdeveniments històrics rellevants succeïts a la ciutat de Barcelona.

Pablo Luís Torrents (1893–1966)

L’etern emigrant. De l’Uruguai a Barcelona; exiliat el 1939 a França i després a Uruguai; camí cap a l’Argentina i tornada a Uruguai. I un somni no acomplert: el retorn a l’enyorada capital catalana, on va viure la seva brillant carrera de fotoperiodista. Consolidat amb l’Exposició Universal, retratà la vida esportiva, cultural i política, especialment per a diverses publicacions madrilenyes. En plena activitat durant la guerra, fou llavors quan rebé l’encàrrec que el marcà per sempre: documentar els bombardejos gràficament.

Pàgines