F·O·T·Ò·G·R·A·F·S

Carlos Pérez de Rozas (1893–1954)

Home afable, conservador i dedicat cent per cent a la seva feina, Carlos Pérez de Rozas Masdeu va ser l'iniciador i el patriarca d'una de les nissagues de repòrters gràfics més importants de la història d'aquest ofici a Barcelona. Nascut a Madrid l'any 1893 al si d'una família de l'alta burgesia, ben connectada amb àmbits intel·lectuals, polítics i militars, va començar a treballar als 17 anys al diari Las Notícias, fent tota mena de tasques auxiliars.

Joan Andreu Puig Farran (1904–1982)

Joan Andreu Puig Farran va néixer a Belianes (Lleida) l’any 1904. A finals de la dècada dels anys vint, i per motius que desconeixem, abandona Lleida amb la seva família i s’instal·la a Barcelona, on desenvolupà la seva carrera com a fotoperiodista a recer de l'Exposició Universal. Fou un dels repòrters gràfics més actius durant el cicle republicà i la Guerra Civil.

Joan Rovira (1895–1930)

Joan Rovira va néixer a Sants l’any 1895 i va morir sobtadament d’un atac d’apoplexia amb només trenta-cinc anys. Va fundar amb Gabriel Casas l’agència gràfica Foto-Sport a través de la qual servien imatges a un grapat de publicacions

Fernando Rus Busquets (1871–1914)

La família Rus va ser un dels grups pioners dedicats a la fotografia a Barcelona, des de la dècada dels 80 del segle XIX a la segona dècada del segle XX. Els Rus van ser alhora venedors de productes, experimentadors amb tècniques i materials, fotògrafs i operadors de cinematògraf.

Josep Maria Sagarra (1885–1959)

Home treballador, elegant i seductor, ocupà un lloc dominant en l'escena gràfica barcelonina als anys vint i trenta. La seva vida professional, -més de quaranta anys en actiu- és una de les més llargues i prolífiques d'entre tots els fotoperiodistes de la seva època. Des de l'anomenada Setmana Tràgica i fins a la Guerra Civil, la seva càmera va ser testimoni privilegiat, sempre a peu de carrer, de tots i cadascun dels esdeveniments històrics rellevants succeïts a la ciutat de Barcelona.

Pablo Luís Torrents (1893–1966)

L’etern emigrant. De l’Uruguai a Barcelona; exiliat el 1939 a França i després a Uruguai; camí cap a l’Argentina i tornada a Uruguai. I un somni no acomplert: el retorn a l’enyorada capital catalana, on va viure la seva brillant carrera de fotoperiodista. Consolidat amb l’Exposició Universal, retratà la vida esportiva, cultural i política, especialment per a diverses publicacions madrilenyes. En plena activitat durant la guerra, fou llavors quan rebé l’encàrrec que el marcà per sempre: documentar els bombardejos gràficament.

Hermenegild Vallvé (1893–1973)

La difusió de la imatge de Tarragona a la premsa des de la primera dècada del segle XX està íntimament lligada a la família Vallvé que, entre pare i fill, van exercir com a fotoperiodistes cent anys.

Pàgines